Ordenar el caos

És difícil gestionar una crisi sanitària i econòmica sense precedents. D'això no hi ha cap dubte. Però sí que hi ha dubtes sobre les conclusions que es poden treure de les dades que en aquest moment es faciliten i es transmeten a l'opinió pública. Avui les xifres que ens arriben dels organismes públics les hem d'agafar amb reserva. No es faciliten, potser pel desbordament, dades d'una gran utilitat per als científics, com ara l'afectació precisa per franges d'edat o sexe i el nombre d'infectats. Informes metodològicament seriosos sobre persones infectades a Espanya arriben a conclusions que van dels cent mil oficials als 7 milions de l'Imperial College London. La realitat és que aquesta dada no la podran tenir els científics fins que es facin anàlisis sanguínies a gran escala que avui no s'estan fent. A nivell internacional tampoc no hi ha criteris comuns per al registre de persones mortes i a Catalunya el cas és especialment sagnant amb les persones grans que moren de covid-19 en residències, sense ser traslladades a centres hospitalaris.

Els temps de la política són curts i els de la ciència llargs i avui col·lectivament només surfegem el caos, confiant que els científics –que col·laboren amb equips transnacionals i comparteixen obertament les seves conclusions– ens treguin d'aquest malson. El dia després potser aconseguirem que l'educació i la recerca, juntament amb la Salut, siguin prioritàries.