22/12/2018

Nadal(s)

4 min
Nadal(s)

Directora de l'ARAUna terra gèlida fa escriptors capaços de veure translúcida l’ànima humana. És el cas dels grans escriptors russos, que en una frase destil·len una vida sencera. Tolstoi deia que “totes les famílies felices s’assemblen les unes a les altres; però cada família infeliç té un motiu especial per sentir-se desgraciada”. Sense contradir-lo, potser totes les famílies felices són també en algun moment desgraciades, igual com les persones viuen diverses vides en una i l’experiència de l’amor o la solitud es transformen amb l’ús dels dies viscuts. Sigui com sigui, demà faràs, potser amb esforç, un equilibri entre l’anunci de torró i la realitat.

Les mares, perquè encara són elles, faran grans olles de caldo, plenes d’objectes flotants, i aniran enretirant la bromera mentre bull. Les hores es faran curtes per complir amb les llargues llistes d’obligacions imposades per la il·lusió de tenir a prop els que t’estimes. Alguns homes, perquè majoritàriament són ells, aniran a recollir encàrrecs de menjar preparat sota jurament de no confessar-ho a la cunyada. També aniran a buscar les àvies i es barallaran per encabir la cadira de rodes, que pesa com un mort, dins del cotxe. Algun adolescent arrossegarà els peus i farà mala cara des de l’altivesa de donar per fet que les cases per Nadal estan guarnides, són càlides, s’hi regalen abraçades i fan bona olor.

Alguns es vestiran d’etiqueta i d’altres es posaran a sota el jersei amb el forat i els colzes desgastats. Uns hauran passat dies buscant el regal perfecte i d’altres l’embolicaran amb papers brillants ple d’estrelles o recorreran al sobre d’última hora.

Els nens cantaran nadales, diran versos, s’oblidaran dels versos, s’enfadaran si se us escapa el riure i faran una petita fortuna de petons i potser d’alguna cosa més. Amb una mica de mala sort, els nens que no són els teus tocaran la flauta o el violí amb bis inclòs.

A totes les cases hi haurà un moment de silenci i alguna llàgrima per la cadira buida. Potser fins i tot s’haurà decidit fugir aquest any de casa malgrat saber que sempre, sempre, hi ha una taula on seure i que l’espai buit sempre t’acompanya. Si és el primer any d’absència, el dolor el sentirem a la boca de l’estómac. Si fa anys, potser també. No saps si et desbordarà la pena.

Alguns passaran el primer Nadal amb una criatura. Aquests són els que s’assemblen més als de l’anunci. La miraran embadalits, faran torns per tenir-la en braços, a algú li tocarà la loteria que se li adormi damunt del pit i les respiracions se sincronitzaran harmònicament.

Altres hauran fet sudokus amb l’ex i l’actual per intercanviar nens, regals i alguna mala cara, i també n’hi haurà que s’escaparan a trucar d’amagat per sentir la veu de qui no és on voldrien que fos. Alguna mare meravellosa haurà celebrat el Nadal amb els nens dos dies abans, de la mateixa manera que celebra Cap d’Any fent sonar una campana amb autoritat i convenciment el 30 quan no li toquen les criatures l’endemà.

N’hi haurà que arribaran de viatge amb milions de coses per explicar i d’altres que fa anys que s’ho han dit tot i engegaran la tele. També hi haurà els que sempre arriben tard i impecables, i les que correran a la dutxa quan sentin el timbre. A la sobretaula potser es comunicarà alguna bona notícia. Les dolentes es guardaran fins passat festes, quan el món torna a tenir dret a ser lleig i viure pot tornar a ser difícil.

Alguns estaran en un hospital, es faran torns de visita i es procurarà dissimular que és Nadal. Molts altres estaran treballant i no oblidaran el barret de Pare Noel.

Com diu Joan Margarit “tot serveix per a l’alegria”, i si no n’estàs convençut, val més que avui t’ho creguis. Molts hauran de sobreviure als que no s’aixequen de taula, als que tot ho troben malament, als que tenen la veritat absoluta, als que t’expliquen el que tu fas, als que trencaran les copes, als que s’esforcen a posar la civilització i el respecte al límit. Aquests avui no importen i com que tot serveix per a l’alegria serà un bon dia en bucle per a molts. Un gran dia per a l’àvia que té aquella memòria selectiva que dona l’Alzheimer. La que s’oblida que ja ha pres les postres i va repetint gelat d’avellana, la que celebrarà un dia més, com cada setmana, que t’hagis comprat un cotxe o reconeixerà cada dos minuts que l’angelet del pessebre que treus amb cura del calaix sempre havia estat a casa seva.

Alguns seran a la presó injustament. Intentaran que el dia passi ràpid sense pensar gaire que els seus amors són a casa. Altres intentaran recuperar-se de la vaga de fam i es trobaran una estona amb els companys de mòdul, la nova família que mai no haurien sospitat.

A tots, bon Nadal! Penseu que passa ràpid i amb una mica de sort l’any vinent tindrem una nova oportunitat de reinventar-lo i fer-lo a mida de cadascú de nosaltres i potser una mica més just. Tot serveix per a l’alegria.

stats