Mariano i el test de l’ànec
Mariano Rajoy es va presentar aquest dimecres al Congrés a registrar la propietat que el PSOE li va reconèixer sacrificant Pedro Sánchez.
El candidat del PP a la presidència del govern espanyol va actuar amb l’autocomplaença del jo-ja-us-ho-deia qualificant-se d’única opció de govern “raonable”. Però va fer esforços per aparèixer en mode dialogant amb els seus socis captius. Si el PSOE no hagués optat pel suïcidi col·lectiu tindria capacitat teòrica de negociació i de condicionar el govern Rajoy, però la batalla dels barons i la Sultana contra Sánchez només els permet guanyar temps pregant perquè els votants caiguin en l’amnèsia col·lectiva abans d’anar a eleccions. Després de suïcidar-se com els integrants de la secta de Waco, el PSOE no té credibilitat per negociar.
Sobre Catalunya, res de nou al front. Amb dos anys de retard respecte al que obliga la llei, Rajoy va anunciar una reforma del sistema de finançament. Una humiliació més per a aquells que encara puguin tenir confiança en una negociació amb l’Estat i una confirmació més per als que no n’esperen res.
Diuen els americans que quan veuen un ocell que camina com un ànec, neda com un ànec i claca com un ànec, en diuen ànec. Per molt que Rajoy intenti seduir els constitucionalistes parlant de reformes d’estat, comença, com deia Pedro Sánchez, la legislatura del “xantatge”. Comença una legislatura de gran coalició per submissió i de xoc de legitimitats amb Catalunya.
