Iceta ja és un perillós 'indepe'
L’encaixada de mans de Puigdemont i Gabriel renova, en teoria, la confiança d’aquella abraçada entre Mas i Fernàndez el 9-N. Nous protagonistes per al mateix procés després que la CUP prengués consciència que la supervivència de la majoria independentista passa per la seva capacitat d’empassar-se el mateix nombre d’amargues píndoles de pragmatisme que la resta de partits. Paradoxalment, Puigdemont sobreviurà si la CUP i ERC pacten uns pressupostos que el seu electorat moderat tindrà difícil empassar-se. De moment, el president i el procés sobreviuen al match point mentre el sistema polític espanyol es col·lapsa per raons no alienes a Catalunya. La conspiració dels coronels del PSOE contra Pedro Sánchez conté altíssimes dosis de misèria política, però també una certa idea d’Espanya i de la socialdemocràcia. Sánchez ha estat desafiat permanentment sense que el partit hagi estat capaç de fer un dret d’inventari dels errors del govern Zapatero, ni s’hagi renovat territorialment. El cop de Susana Díaz s’ha fet amagant les seves intencions reals i pretenent que sigui Sánchez qui permeti que el PP governi. La cascada de dimissions a l’executiva volia evitar un comitè federal, que no tenia guanyat, i la celebració d’un congrés perquè sap que els militants no volen el PP. Sánchez està aprenent que parlar de reforma constitucional el converteix en un traïdor i Iceta ja és un perillós independentista. Sort que Chacón manté l’ordre de l’ Espanya una. Serà molt difícil evitar l’escissió.
