L’OBSERVADORA

Fotos de Setmana Santa

El tòpic parla de la festa de la democràcia, però aquest cop les eleccions coincideixen amb més festes que passió democràtica. Els candidats polítics competeixen per l’atenció ciutadana mentre molts fan les maletes o somien en el dia que les faran. Mentrestant, els sondejos assenyalen tendències i poden servir de guia sobre com es mou el conjunt de l’opinió pública comparant les fotos dels últims mesos. El PSOE i ERC es consoliden, el PP i Cs pateixen, Vox irromp en la respectabilitat del Congrés. Podem cedeix vots i JxCat lluita per desmentir la baixada.

Els absents

Però la dada més interessant de les enquestes que s’han publicat fins ara és la dels absents. Observant la campanya electoral i el calendari s’entén que hi hagi un 40% de ciutadans espanyols que encara no hagin decidit el seu vot. Es podria donar el cas que quatre de cada deu ciutadans visquessin en un mar de dubtes mentre analitzen cada vespre tots els programes electorals després d’haver sopat veient amb gran interès els espais controlats per la Junta Electoral a les televisions públiques. Però vist el panorama de la campanya no seria aventurat suposar que no som davant d’un excés d’oferta, sinó d’un grup gens menyspreable de ciutadans que estan decebuts i amb una confusió que pot portar al vot racional però també a inhibir-se de la responsabilitat sobre una realitat política frustrant, o directament a l’imprevisible vot de protesta. Cada cop més, les decisions de vot es prenen a última hora i en funció de la campanya. El vot dels ancestres i la lleialtat als partits tradicionals pesen cada dia menys en el mix d’emocions, que catalitza especialment la televisió.

Per això el debat que ha triat Pedro Sánchez dona tanta informació de l’estratègia de campanya.

La foto del debat a Antena 3 i La Sexta, amb Vox inclòs, permetrà veure els dos blocs de la dreta i l’esquerra, l’Espanya ultramuntana i la que flirteja amb una reforma constitucional. La foto del debat repetirà la imatge de la manifestació de la plaça de Colón. Perquè Ciutadans i el PP han caigut en la trampa de blanquejar Vox i competir obertament pels vots de l’electorat del fill pròdig del PP d’Aznar, i perquè el PSOE ha preferit tenir-los físicament en el debat i no com fantasmes dominant l’agenda.

Les debilitats del PSOE

El PSOE ha optat per repetir la foto de Colón i contraposar-la a la seva oratòria aparentment pactista però mancada de concreció per les tensions internes del socialisme, que defuig compromisos sobre els pactes de l’endemà. N’és un exemple l’entrevista a Meritxell Batet que avui publiquem a l’ARA, durant la qual deixa entreveure que el PSOE no pactarà amb Ciutadans perquè els socialistes defensen una política socialdemòcrata, però no vol expressar el compromís davant dels electors. El PSOE juga a deixar en evidència els blocs i a atomitzar el vot de la dreta sense aclarir quines seran les seves opcions a l’hora de pactar. Batet arriba fins al límit de la interpretació perquè l’interlocutor ho dedueixi, però evita pronunciar la frase que comprometria el seu partit a pactar amb les forces d’esquerres al Congrés.

La geometria dels pactes no és una pràctica habitual al Congrés i, malgrat totes les declaracions i els odis i amors eterns jurats en campanya, l’opinió pública sap que els acords seran els que permetin els resultats electorals i que les línies vermelles, en aquest cas, s’esborraran per formar govern amb Ciutadans si l’aritmètica i la voluntat de les grans empreses de l’Íbex així ho indiquen.

La debilitat de Batet és que en la seva crítica als partits del govern de la Generalitat pateix d’amnèsia en relació al trencament del PSC amb els seus propis sobiranistes. L’oferta de reforma constitucional light potser podia haver atret molts dels votants fa anys, però ara estan molt lluny d’una reforma quirúrgica que no preveu canvis substancials ni un referèndum. Quan el PSOE parla de reforma del finançament és impossible no recordar l’amargor d’alguns dels membres del PSC amb els seus correligonaris del ministeri d’Hisenda que es negaven a pagar la disposició addicional tercera de l’Estatut, les beques o els compromisos contrets amb lleis com la de la dependència i tantes altres competències i legislacions centrifugades sense els recursos necessaris.

Fins que el mateix PSOE no faci autocrítica sobre la seva responsabilitat en la situació actual, les seves promeses electorals no deixaran de sonar dèbils i amenaçades per la seva pròpia ànima unitarista i reticent al reconeixement de l’especificitat de Catalunya.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF