29/11/2017

Explica-l’hi

1 min

Aquests últims anys -i encara avui- han passat per Catalunya molts periodistes estrangers que intentaven entendre i explicar als seus mitjans el que estava passant. La seva visió sol ser més o menys permeable a les tesis sobiranistes en funció dels anys viscuts a Madrid -proporcional al seu nivell d’intoxicació- i a l’origen lingüístic i de model polític. En general, els suïssos i els britànics entenen millor les posicions pro referèndum i pro independència que els francesos. I en general també costa explicar que el moviment independentista va més enllà d’una egoista negativa d’una regió rica a contribuir econòmicament a la solidaritat.

Les percepcions més interessants sobre nosaltres mateixos ens les fan quan acaben d’arribar i encara els sorprèn Espanya. Aquesta setmana un corresponsal prestigiós em preguntava “Per què a Madrid us odien tant?” i, estupefacte, parlava de “banquers, perruqueres, taxistes o periodistes”. Es preguntava també com el rei havia renunciat al seu paper moderador per damunt del partidisme. Amb mig Govern a la presó, l’altra meitat a Brussel·les i la Generalitat intervinguda, comença a faltar energia per intentar explicar quina és la naturalesa d’Espanya. Gaziel parlava de l’aversió de les dues Espanyes al fet diferencial i la voluntat d’anorrear-lo. Explica-li a un jove britànic educat en democràcia i que ha viatjat pel món que no es pot fer un referèndum, que el català es considera un desafiament i que les fonts de color groc estan prohibides...

stats