Estúpidament banal

Llegint els milers de pàgines del sumari dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils un espera comprendre. Trobar peces que encaixin i expliquin com uns nois de Ripoll es van convertir en assassins. La investigació policial, les declaracions dels familiars, dels amics, les llistes dels escorcolls, les fotografies, tot és explicatiu, però res ajuda a arribar a comprendre. Sabem que l'imam va radicalitzar primer els més grans, començant per Youssef Aalla, fent-los classes d'àrab i de religió. Que després va continuar pels més joves i que en el termini de dos anys tots van anar canviant "la manera de relacionar-se amb les dones", van deixar de comprar roba, de sortir amb els amics amb qui havien jugat a futbol; progressivament van deixar de beure i de sortir de festa, deien menys paraulotes. Sabem fins i tot que "molt col·locat" Driss Oukabir va confessar a un col·lega ser un "jihadista" i que es va enfadar quan el seu amic va dir-li que no sabia el que era. També sabem que el pare d'un dels assassins estava reconfortat perquè el fill resava ordenadament cinc cops al dia i no ho deixava acumular, i que l'imam feia perilloses proclames en àrab que pocs entenien. Només el filòsof iranià Ramin Jahanbegloo ens ajuda a comprendre quan diu que els terroristes se senten cridats pel que anomena "la cultura de la mort". La descriu com el moment en què l'islamisme s'apodera de l'islam i mata la cultura i la civilització.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF