Déu no proveirà

Més val que no comptem que sigui Déu qui proveeixi els milers de persones que estan quedant a l'atur, els milers d'autònoms sense ingressos i els milers d'empresaris que veuen com el seu esforç s'estavella contra aquesta crisi sense precedents. Pensàvem que al Crac del 29 l'havia succeït una gran crisi fins que el coronavirus ha atacat la humanitat i ens ha obligat a aprendre ràpidament unes quantes lliçons. La primera prioritat és aconseguir aturar la pandèmia i donar suport al sistema sanitari públic. La segona és que cal actuar ja i de manera massiva i directa contra la crisi que paral·lelament afecta l'economia. No seran suficients paquets ortodoxos, ni graduals. Els paquets de mesures que no facin arribar liquiditat directa a les famílies –les targetes menjador són, en canvi, una bona iniciativa– i administrin oxigen a les empreses i als autònoms en termes fiscals seran pedaços que només allargaran l'agonia social.

Les empreses que sobreviuran a aquesta salvatge crisi darwinista seran les que aconsegueixin adaptar-s'hi millor, com passa amb les espècies. Aquelles que transformin la seva activitat de manera audaç per proveir de recursos, per exemple,  el sistema sanitari. De la mateixa manera que es feien motors per a l'aviació durant la Segona Guerra Mundial, cal fer ara respiradors i sumar els esforços dels millors i els més brillants per trobar medicaments i vacunes. Comencem a adaptar-nos tots a un nou món en què la salut i el canvi climàtic estiguin al centre.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF