Publicitat
Publicitat

L’APUNT

La CUP acaba amb les astúcies

La resposta improvisada a la citació del jutge Llarena, que pot truncar la candidatura de Jordi Turull a la presidència de la Generalitat, va xocar aquest dijous amb la realitat més prosaica. L’abstenció de la CUP va posar en evidència com ha estat d’antinatural l’aliatge de forces dels últims dos anys. La CUP va amenaçar Turull amb la paperera de la història quan va decidir -això sí, amb coherència- llançar-lo als lleons sense haver superat la investidura en primera votació, estalviant-li un problema a l’Estat. JxCat i ERC comptaven que la pressió sobre la CUP permetria obtenir els quatre vots necessaris. Però la CUP veu Turull com un hereu de la tradició convergent. La sessió parlamentària va ser més trista que tensa. Turull va fer un discurs amb un regust d’immolació, d’entrega, per “no acotar el cap a risc de ser víctima de la injustícia”. En l’ànim, un estat de resistència més que una avaluació de les conseqüències polítiques i humanes dels últims mesos que reclama a crits una nova estratègia. Es va parlar de dignitat, de valor i de coratge. Sebrià (ERC) va citar Companys amb el “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”. La derrota flotava en l’ambient perquè les diferències entre socis no han permès veure el 47,5% d’independentistes del 21-D com una victòria a administrar. El mateix dia el jutge va desoir la fiscalia i va mantenir Forn a la presó. L’Estat profund no desaprofita mai l’oportunitat de justificar els errors sobiranistes.

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF