Bufetada a les elits del PSOE
Els militants del PSOE han donat suport de manera clara a Pedro Sánchez en el que serà recordat com una bufetada de la militància a les elits del partit. La coherència del “no és no” de Sánchez per obstaculitzar la investidura de Rajoy i les males arts del cop de força amb què Díaz i els barons el van defenestrar l’han convertit en aire fresc dins d’un PSOE controlat fins ara per la vella guàrdia i els seus mitjans. El suport dels barons a la sultana, els mateixos que poc abans reconeixien que el seu lideratge seria impossible “de Despeñaperros cap amunt”, ha resultat letal per a les seves ambicions. La militància ha preferit aire fresc, tot i les grans incògnites que deixa oberta la victòria de Sánchez, que ha demostrat coratge i determinació però també indefinició sobre temes rellevants com l’economia o el disseny territorial.
L’alternativa de govern a Rajoy és avui molt complicada, però més factible que amb Díaz. Què pot passar si Podem proposa Sánchez a la presidència del govern? El xec en blanc a la investidura i als pressupostos s’ha exhaurit. Amb Sánchez guanya també el PSC i una visió de la realitat menys de Santiago-y-cierra-España entre els socialistes espanyols. En què es traduirà? A hores d’ara, potser en un reconeixement de Catalunya com una nacionalitat cultural. Sánchez dona aire al PSC, però que ningú no esperi miracles. El discurs de la victòria de Sánchez va acabar amb el cant de La Internacional. Comença un gir incert del PSOE a l’esquerra.
