Benvingut, Mister Millo
“Que se cuezan en su propio jugo”, deia Rajoy als sectors més impacients del PP quan li retreien una política contemplativa sobre el procés. Confiava que Catalunya se’n cansaria. Això era poc després que el Constitucional passés el ribot a l’Estatut. A la recollida de firmes contra un text aprovat en referèndum va seguir la pressió sobre els tribunals, l’acció recentralitzadora del consell de ministres, les intervencions del ministeri de l’Interior i moltes paraules de menyspreu sobre “ensoñaciones”, a més d’amenaces d’expulsió intergalàctica.
Ara al PP es pregunten per què són la cinquena força parlamentària i inicien una operació de seducció amb Enric Millo de virrei i Sáenz de Santamaría de privat de Rajoy amb despatx a la Delegació del govern espanyol. Com diuen a La Razón, l’entorn és “hostil” i “les polítiques a favor de Catalunya les tapa la propaganda independentista”. Ja se sap: els catalans voten malament, i amb simpatia això es revertirà.
La vicepresidenta parla de “lleialtat institucional”. Serà interessant veure en què consisteix, més enllà de repetir que és l’Estat qui paga les farmàcies, oblidant que és qui recapta els impostos. La Catalunya del 2016 no és el Villar del Río dels anys 50 de la pel·li de Berlanga. Si la independència no s’obté, serà perquè no s’haurà sabut seduir la meitat de la població o perquè els ciutadans s’hauran cansat de tacticismes. No per un somriure de Millo als empresaris ni per les visites de Santamaría en què reconeix que els catalans fan coses.
