Un tribunal canalla

L'extradició de Carles Puigdemont encara trigarà, si és que mai arriba, i només inclourà el delicte de malversació. L'Audiència de Schleswig-Holstein ha desautoritzat la interlocutòria del jutge Llarena, que reclamava el lliurament del president a Espanya per un delicte de rebel·lió. Els jutges alemanys no han apreciat la creativitat de la interlocutòria de Llarena, que havia construït un relat basat en una violència inexistent per justificar una acusació que comporta una pena de fins a trenta anys de presó. La decisió del tribunal obre la porta a la paradoxa que els presos polítics hagin d'afrontar un judici per uns càrrecs pels quals no pot ser acusat el president i màxim responsable del govern del qual formaven part quan van cometre els presumptes delictes. Llarena ha vist com la seva construcció s'esfondra, però continua determinat a mantenir els càrrecs i rebutjar el lliurament de Puigdemont per delicte exclusiu de malversació. Llarena ha fracassat en l'intent de pressionar la justícia alemanya i ha rebut un sonor cop de porta, però res no fa pensar que això el convidi a reflexionar sobre l'abús de la justícia. Llarena forma part de l'avantguarda dels mateixos que consideren la sentència alemanya "una canallada" i els que criden al tancament de fronteres. Llarena representa un estat profund que vol una Espanya gran i lliure, però l'aconseguirà fer petita i mesquina. Una Espanya que és incapaç de calibrar l'abast de la crisi democràtica i institucional que viu.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF