Al centre còsmic de l’Univers
Deia Dalí que el “centre còsmic de l’Univers” era l’estació de Perpinyà, i és allà on ahir es va trobar l’independentisme de la “persistència”, en paraules del president Carles Puigdemont, mirant al passat i citant Rovira i Virgili. En un acte d’afirmació massiu un centenar llarg de milers de persones es van reunir, convocats pel Consell de la República. El que es va pensar potser en algun moment com un acte transversal, el calendari i la figura de Puigdemont -flanquejat per Comín i Ponsatí- el van convertir en un primer acte de reafirmació de la campanya electoral de JxCat. Si en algun moment la convocatòria de Perpinyà es volia dissenyar com un acte que reunís sense partidismes les diverses sensibilitats del sobiranisme, la multitudinària trobada al Parc de les Exposicions de Perpinyà va ser un acte de suport puigdemontista. La presència del president va demostrar un cop més el magnetisme del seu lideratge per a una part de l’independentisme, que va escoltar com feia una crida a “preparar” la independència, sense concreció més enllà d’instar la societat civil a organitzar-se. Qui va anar més enllà va ser Clara Ponsatí, que va qualificar el procés de diàleg amb el govern espanyol d’“enganyifa” i va reivindicar totes les accions independentistes al carrer, incloent-hi els aldarulls posteriors a la sentència.
El toc dalinià va comptar amb la presència del president Torra, que la setmana passada presidia amb Pedro Sánchez la taula de negociació a la Moncloa.
Deia Salvador Dalí que el “centre còsmic de l’Univers” era l’estació de Perpinyà, i en el quadre que porta aquest títol hi ha alguns elements simbòlics d’inquietant comparació. Hi ha en el quadre un tren de càrrega en una via suspesa, característic del surrealisme, i dues figures flanquejant els extrems dret i esquerre de la tela. Dues figures extretes d’un dels quadres fetitxe del pintor surrealista, els dos agricultors de la pintura piadosa de Jean-François Millet, L’Àngelus.
En el seu llibre El mito trágico del Ángelus de Millet, Dalí explicava per què L’Àngelus s’havia convertit en una obra tan pertorbadora. El que per a Millet era una oració, el recolliment d’un home i una dona resant en un camp, per a Dalí era una mantis religiosa. Per a Dalí i el seu mètode paranoicocrític, la posició de les figures és la d’una dona com una mantis religiosa i un mascle en el moment del coit, moment previ a la fagocitació del mascle per part de la femella. El tren en una via suspesa i la fagocitació dels protagonistes demanen a crits una comparació. El puigdemontisme i ERC aniran a les eleccions en una batalla a mort, mentre la via de la independència està avui suspesa. La via del diàleg s’obria camí aquesta setmana amb moltes incògnites i a Perpinyà es preparava aparentment l’endemà del fracàs.
L’estratègia de Puigdemont és mantenir la tensió, i connecta amb una part de l’independentisme, que espera una nova oportunitat després del 27 d’Octubre i el momentum que alguns volien després de la sentència, que no es va produir. En el proper llibre i durant la campanya electoral haurà de concretar el com al seu electorat, que existeix i que està disposat a seguir-lo, com va demostrar la multitud de Perpinyà.
La taula
La setmana acaba amb la trobada entre terapèutica i electoral de l’univers puigdemontista a Perpinyà i començava amb la constitució de la taula de diàleg, que va actuar també de teràpia col·lectiva per a les dues parts en conflicte a la Moncloa.
Totes les fonts coincideixen en qualificar la reunió d’èxit, probablement per les baixes expectatives dipositades després d’anys de menysteniment, judicialització i repressió.
La Moncloa va quedar sorpresa per la fluïdesa de les posicions independentistes, i el fet és que els participants en representació de la Generalitat es van repartir els papers coordinant-se prèviament en un dinar a la delegació catalana Blanquerna. Uns i altres van acordar posar-se d’acord en el diagnòstic per poder resoldre.
En la reunió va quedar clar que si el govern espanyol volia parlar dels 44 punts de greuges, la part de la Generalitat vol parlar d’autodeterminació i d’amnistia. La ministra d’Hisenda va parlar de sistema de finançament i de la ponderació per població abans que el govern català deixés clar que hi haurà dues taules amb ordres del dia diferents. Tots els actors saben que l’acord serà difícil i que no hi ha alternativa al diàleg. També que les posicions finals són irreconciliables. La qüestió és si s’instal·len en un terreny pantanós sense sortida.
