Adeu i gràcies!
“Ja us trobem a faltar, gràcies i adeu”, i amb cara de pena Donald Tusk, president del Consell, es va quedar al mig de la sala veient com marxava l’ambaixador britànic. Malgrat el temps que ha passat, Europa continua estupefacta pel cop de porta del Regne Unit després de 44 anys d’associació especial amb els veïns europeus. Theresa May va utilitzar un to conciliador a la Cambra dels Comuns, però les sis pàgines de la carta mostren dues amenaces velades. Una és la vaguetat amb què es tracten els tres milions de ciutadans europeus residents al Regne Unit. L’altra és la referència a la seguretat. May vol accés als mercats a canvi de cooperació en termes de seguretat i antiterrorisme, però ahir mateix Merkel li va parar els peus augurant una negociació intensa. Si Londres volia pactar la sortida en paral·lel amb els nous acords comercials, Alemanya va precisar que primer hi haurà divorci i després conveni, i que els tràmits van per llarg. Ahir va ser un dia ben estrany per al projecte europeu. May reivindicava una Gran Bretanya amb seguretat, lliure comerç i valors liberals, i ho feia marxant de la Unió, que en les últimes dècades ha sigut un garant dels tres valors. Els demagogs que van augurar un país de les meravelles i sense estrangers no trigaran a veure que els seu somni no és possible en una economia oberta. El referèndum no té marxa enrere i la negociació serà dura. Adeu i gràcies. Ara ja no hi ha excuses per no apostar per un nucli dur capaç de reivindicar Europa com un espai privilegiat.
