Misc 17/01/2013

Compromís amb la cultura

i
E. Giménez-salinas
3 min

Tots som molt conscients que vivim en un món global, tot i que les interpretacions del que això significa poden ser molt diferents. Hi ha llocs amb una llarga tradició de convivència amb persones d'altres països, races, religions i conviccions. No és el cas del nostre país, on, excepte els gitanos (i no ha estat precisament un model d'integració), quasi podríem parlar d'una societat monocultural. Ha estat tan sols en els últims vint anys quan s'ha produït una immigració molt més diversa en tots els sentits. Però cal reconèixer que encara tenim molt poca experiència pel que fa als models d'integració i les seves conseqüències. És cert que sovint hem parlat del que va suposar la immigració dels anys setanta, però era interna. Malgrat ser conscients de les diferències, hi havia moltes més coses que ens unien que no que ens separaven. Ara n'hi ha prou llegint alguns articles o certes manifestacions d'alguns partits per considerar que aquella fama nostra d' integradors era només un paper. En el moment en què han anat mal dades ja no hem estat tan tolerants amb el que és diferent, ni hem entès la seva mentalitat i creences, i fins i tot de vegades la seva simple presència és vista com una amenaça a la nostra. Sembla que ens hem oblidat amb massa facilitat que la multiculturalitat és una de les riqueses més grans d'un país.

Als EUA, i especialment en algunes ciutats com Nova York, n'hi ha prou agafant un autobús, anant a un parc o a la sortida d'una escola per comprovar la seva riquesa cultural i social. Els nens aprenen a conviure des de ben petits amb altres cultures, religions i fins i tot llengües, i ho assimilen de manera natural. No és estrany, doncs, sentir-hi un anglès amb accents ben diversos, segons si l'origen de la persona és asiàtic, hispà o de qualsevol altre país. Tothom fa un esforç per entendre qui té al davant i no fa escarafalls amb la seva pronunciació, cosa que afavoreix que la gent s'atreveixi a parlar de manera natural i exempta de complexos.

Val a dir que la influència hispana sembla que hi és cada cop més gran. Un símbol prou important d'això va ser el nomenament de Sonia Sotomayor com a membre del Tribunal Suprem, possiblement una de les institucions més poderoses del país. Amb només nou membres i triats per a tota la vida, ha marcat alguns dels canvis més importants dels últims vint anys.

Si bé la influència hispana va en augment, no passa el mateix amb l'espanyola i encara menys amb la catalana -per explicar-ho segurament necessitaria més d'un article i ni així estaria segura de fer-ho de manera encertada-. Per aquest motiu em sembla especialment important el nou projecte anomenat The Farragut Fund for Catalan Culture in the United States. Aquesta fundació, nascuda als Estats Units a final del 2012 (acabada de néixer, doncs) és fruit de la iniciativa d'una dona americana, Mary Ann Newman, una de les persones que més s'estima la cultura catalana i que més ha treballat per donar-la a conèixer des dels EUA. Als anys setanta va fer un semestre universitari a Madrid i als vuitanta, enamorada de Barcelona, va aconseguir una beca Fulbright per fer la tesi doctoral sobre literatura catalana. Des d'aleshores Mary Ann ha estat l'ambaixadora per excel·lència de la nostra cultura a Nord-amèrica i són molts els catalans que han gaudit de l'hospitalitat d'aquesta dona, amable i educada en les formes, però tenaç i conseqüent en les idees. Gràcies a això es va crear, també, el Catalan Center at New York University, posteriorment suprimit en aquells poc comprensibles vaivens de l'administració.

La nova Fundació, que deu el seu nom a un almirall de la marina americana vinculat a casa nostra, busca el foment de la presència permanent de la cultura catalana als EUA documentant el seu llegat en aquest país i donant suport a la creativitat a través de projectes i intercanvis entre els Estats Units i els Països Catalans. Amb aquesta finalitat, la Farragut Fund concentra els seus esforços en tres àrees que representen el passat, present i futur de la cultura catalana: patrimoni, intercanvi i innovació. Una llarga llista de persones del món de la cultura, la recerca, el dret, la història i la filologia, entre d'altres, donen suport a aquesta iniciativa nord-americana.

Així doncs, en una setmana de gran pessimisme, ja que tot el que té a veure amb la falta de credibilitat del sistema polític, financer o social ens perjudica enormement a tots, permetin-me que els parli d'aquesta iniciativa. Diuen que una flor no fa estiu, i que això pot semblar una gota d'aigua enmig de l'oceà, però crec que projectes com aquest contribueixen a retornar la confiança en la capacitat de la societat civil per canviar les coses, per demostrar que potser hi ha una altra manera de fer-les i que un compromís amb la cultura significa, també, una cultura de compromís.

stats