La tortuosa investidura
Si La tortuosa investidura fos un conte, s’hi ometria, com passa a El jardín de los senderos que se bifurcan, de Jorge Luis Borges, una paraula: temps. “Omitir siempre una palabra, recurrir a metáforas ineptas y a perífrasis evidentes es quizá el modo más enfático de indicarla”, diu el doctor Stephen Albert en la narració. En el procés d’investidura de Rajoy que s’obrirà després que una majoria d’espanyols l’hagin triat a ell -el 33%, gairebé cinc punts per sobre del 28,7% de les eleccions del 20-D- hi haurà moltes metàfores ineptes o recursos retòrics o literaris -perífrasis- i s’haurà d’ometre la paraula quan en referència al temps.
L’aritmètica que es desprèn de les eleccions del 26-J exigeix un matrimoni forçat, cosa que ja hem viscut, entre el PP i el PSOE. Aquest matrimoni disfressat de govern de coalició no es produirà. Però, ¿això vol dir que anem cap a unes terceres eleccions? No. Aquests comicis no existiran perquè ningú els vol. No obstant això, es pot objectar que també semblava que ningú volia unes segones eleccions i s’han celebrat.
Aleshores dos partits tenien l’aspiració de millorar les seves posicions -PP i Units Podem- i estaven disposats a arriscar. Aquesta vegada és diferent. Ningú voldrà continuar jugant al “d’oca a oca i tiro perquè em toca”, no fos cas que Rajoy encara s’acostés més a la majoria absoluta. Bromes a part: no hi haurà terceres eleccions. Vejam. Els dos partits que han protagonitzat el pacte de l’abraçada han sigut castigats el 26-J, amb pèrdues de més de 500.000 vots (390.000 Ciutadans i 120.000 el PSOE). Units Podem, al seu torn, ha perdut 1.050.000 vots. Rajoy convocarà Pedro Sánchez. Aquesta vegada, a diferència de la primera, el líder socialista farà teatre però dirà que no a un govern de coalició. Si fa o no fa el mateix passarà amb Albert Rivera. Ciutadans rebutjarà una coalició amb el PP. Sánchez pot intentar, purament a efectes retòrics i dialèctics, un govern transversal, amb Ciutadans i Units Podem. És previsible que Pablo Iglesias torni a donar una resposta semblant, és a dir, que no. En aquest cas, Sánchez ha de decidir: governabilitat a través d’una investidura de Rajoy o terceres eleccions. El líder socialista, en aquest moment processal, per dir-ho d’alguna manera, pot obrir el camí a favor de la governabilitat i anunciar que no serà un obstacle perquè el PP segueixi a la Moncloa. En altres paraules, pot facilitar el nombre de diputats necessaris per assegurar que Rajoy surti investit.
El paper de Rivera, clau
En aquest procés de negociacions serà rellevant, tot i que menys que a la primera volta, l’actitud d’Albert Rivera. També sap que unes terceres eleccions, amb aquesta llei electoral, tal com ja ha denunciat, no li convenen. La seva denúncia dels sobresous presumptament cobrats per Rajoy i els SMS enviats a Luis Bárcenas ha sigut molt sonora. Però Rajoy ha sigut l’únic que ha pujat en vots i en escons i, per tant, és més difícil ara exigir formalment el seu cap. Per tant, Rivera, al final d’aquest jardí de camins bifurcats, pot invocar la governabilitat, com el PSOE, i afavorir la investidura. Però es dirà: Rajoy no només vol ser investit, sinó que aspira a un govern estable, amb acords concrets. Això ja és una altra cosa, però ja s’ho faran. Caldrà tirar endavant els pressupostos del 2017, i no serà fàcil. Però és el que hi ha.
