ANÀLISI

La segona onada de l’Estat penal ja és aquí

La croada contra Iglesias i Podem passa de les clavegueres als jutges

La primera onada de l’ofensiva contra Pablo Iglesias i Podem va començar el gener del 2016, 23 dies després de les eleccions espanyoles del 20 de desembre del 2015, en les quals el partit lila i les seves confluències van obtenir 69 escons. La Direcció Adjunta Operativa de la Policia ja feia mesos que treballava en una operació encoberta, clandestina. El comissari Andrés Gómez Gordo -exassessor de la presidenta de Castella-la Manxa María Dolores de Cospedal- va acabar de redactar el ja cèlebre informe porqueria Pablo Iglesias Societat Anònima (PISA) i immediatament es va posar en marxa un pla de difusió.

L’atac s’obriria pel flanc d’un mitjà digital creat el setembre del 2015 per a aquesta mena d’activitats. Ok Diario va publicar la primera notícia sobre el finançament iranià de Podem el 12 de gener del 2016. Era el xiulet inicial. L’anomenat sindicat Manos Limpias va presentar de seguida una querella a la sala segona del Tribunal Suprem amb l’informe PISA com a “suport”. I la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) va presentar, també al febrer, amb la signatura del seu cap, Manuel Vázquez López, una denúncia al Tribunal de Comptes sobre el presumpte finançament il·legal de Podem. I la base era, per descomptat, l’informe PISA.

La petició de Fernández Díaz

En els primers dies de març del 2016, Vázquez López va fer el seu últim servei al ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz. Tenint en compte el seus contactes amb alguns magistrats de la sala segona, Fernández Díaz li va demanar que els il·lustrés sobre l’informe elaborat pel comissari Gómez Gordo. Aquells dies fiscals i jutges s’havien de pronunciar sobre l’admissió o rebuig de la querella de Manos Limpias. La sala d’admissió, integrada per Manuel Marchena i els magistrats José Ramón Soriano, José Manuel Maza, Francisco Monterde i Ana María Ferrer, va rebutjar l’oferiment.

El 13 d’abril del 2016 la sala d’admissió rebutjava també la querella i apuntava que l’informe PISA no aportava “cap indici accessible i racional” que s’hagués comès un delicte. La querella va ser una de les desenes presentades contra Iglesias i dirigents de Podem i desestimades pels tribunals. Aquella primera onada va fracassar, però personatges clau de la Direcció Adjunta Operativa d’aquells dies continuen actius en altres llocs.

Pedro Agudo Novo, l’inspector en cap de la Policia Nacional que va ser cap de gabinet del llavors director de la Policia, Ignacio Cosidó, va ser nomenat per aquest últim cap de la unitat policial judicial adscrita als tribunals i Fiscalia de Madrid. Gómez Gordo -redactor de l’informe PISA i imputat en l’operació Kitchen d’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas- exerceix de cap d’una comissaria a Madrid, mentre que l’inspector José Ángel Fuentes Gago -que va tenir un paper estel·lar en operacions de guerra bruta com el compte fals de Xavier Trias a Suïssa o notícies fabricades contra Podem- està adscrit a la secretaria general de la Prefectura Superior de Policia de Madrid.

Ara ha arribat la segona onada de l’ofensiva contra Iglesias i Podem. La causa Tàndem-Villarejo s’ha convertit en el cas Dina. I, al mateix temps, el titular del jutjat 42 de Madrid, Juan José Escalonilla, ha admès a tràmit una querella de l’advocat José Manuel Calvente -acomiadat de Podem- per presumpte finançament il·legal i altres delictes. El jutge ha confiat les funcions d’investigació a la unitat de policia judicial dels jutjats i la Fiscalia de Madrid, a càrrec de l’esmentat inspector Agudo.

Tant els juristes Bernd Rüthers, professor emèrit de la Universitat de Constança (Alemanya), com Jonathan Sumption, advocat i exmembre del Tribunal Suprem del Regne Unit, han advertit sobre l’avanç dels jutges en els sistemes polítics. Amb tot, tant Rüthers com Sumption es refereixen a l’activitat central en la vida política dels jutges del Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, respectivament. A Espanya es tracta més aviat de l’avanç de l’estat penal, és a dir, de passar comptes entre partits i institucions per la via penal.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF