Misc 28/01/2020

La novel·la del coronel

Pérez de los Cobos i el seu cap de turc Trapero

i
Ernesto Ekaizer
3 min
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, durant la seva declaració a l’Audiència.

MadridVa ser el 22 de febrer de 2018 quan vaig tenir la certesa que el dispositiu per convertir Josep Lluís Trapero en el cap de turc del fracàs de l’operació policial de l’1-O no tenia marxa enrere. Havien passat quatre mesos des del nomenament de Ferran López com a cap dels Mossos la matinada del 28 d’octubre del 2017, hores després que s’apliqués l’article 155 de la Constitució. El matí d’aquell 22 de febrer vaig coincidir amb el ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido, que havia destituït Trapero i nomenat López, a la Cadena SER. Com que l'endemà López i Trapero estaven citats a declarar davant la magistrada Carmen Lamela, vaig preguntar a Zoido:

–Com s’explica, ministre, el nomenament de López, mà dreta de Trapero, a qui has donat lllum verda?

–El nomenament és meu. Vaig comptar amb informació molt fidedigna. El senyor López no havia participat en el dispositiu que va organitzar Trapero. Quan López em va venir a veure al meu despatx per agrair-me el seu nomenament, li vaig dir que només li demanava tres coses: actuar dins la legalitat, complir l’Estatut d’Autonomia i acatar la Constitució.

El cas és que el coronel Diego Pérez de los Cobos va mantenir la major part dels contactes entre el 23 de setembre i l’1 d’octubre del 2017 amb Ferran López perquè Trapero, precisament, va qüestionar el nomenament del coronel com a coordinador.

Segons la versió del coronel, Trapero el va enganyar perquè no tenia intenció de complir l’ordre judicial d’impedir el referèndum. I fa tota la impressió que el coronel va preferir apostar a la profecia autocomplerta o autorealitzada (self fulfilling prophecy), aquella predicció que, un cop feta, és en si mateixa la causa que es faci realitat.

Ara bé, el vehicle o instrument de Trapero per enganyar-lo, si es dona crèdit al seu relat, era Ferran López, que diverses vegades li va assegurar que els Mossos complirien l’ordre judicial i tancarien els col·legis per impedir la votació.

Per aquest motiu, l’advocada defensora de Trapero va preguntar al coronel si en el moment de nomenar Ferran López cap dels Mossos havia informat els seus superior al ministeri de l’Interior que es tractava de la mà dreta de Trapero i que havia pres part en la preparació del dispositiu firmat per la Prefectura dels Mossos.

No considerava Ferran López la mà dreta de Trapero. La responsabilitat sempre és individual del cap, que també és el que més cobra, no és col·legiada –va respondre el coronel.

L’advocada Tubau també li va demanar per què no va pressionar per un canvi del pla d’actuació dels Mossos, i per què, al veure que Trapero, segons suggeria el coronel, estava al servei de Puigdemont, no va acudir a la magistrada i el fiscal, que sí que tenien capacitat per cessar-lo.

–Jo hauria pres aquesta decisió, però una altra cosa és immiscir-me en decisions de la Fiscalia i la magistrada.

La part més caricaturesca va arribar quan el coronel va assegurar amb gran convicció que només si Trapero hagués exigit a Puigdemont abandonar la convocatòria del referèndum, el president li hauria fet cas.

Segons el coronel, el que ni Zoido, ni el secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto, ni Soraya Sáenz de Santamaría ni Mariano Rajoy van explicar al Suprem, és evident. I és que l’ordre a la Guàrdia Civil i la Policia per intervenir l’1-O provenia de Nieto.

Després de mostrar la seva clara tírria cap a l’excap dels Mossos, l’advocada va preguntar al coronel:

–¿Vostè té algun tipus de rancor o animadversió cap al senyor Trapero per aquest rebuig que va mostrar a la coordinació i pel que va passar a la Fiscalia aquests primers dies del 20 i 21 de setembre?

–Cap.

stats