Publicitat
Publicitat

La marxa de la bogeria

Rajoy ha optat per una política contrària al seu propi interès

Feia tan sols uns minuts de la seva intervenció, exactament al minut 5:13, quan va Mariano Rajoy va dir en to reflexiu: "Tinc la impressió que algú pot pensar, sense por d'equivocar-se, que el que volien alguns era que s'arribés a aquesta situació, és a dir, que s'apliqués l'article 155. No ho vull afirmar categòricament, no vull fer una crítica, però tinc aquesta convicció. Perquè no es poden fer pitjor, les coses, fins i tot per als interessos propis dels que les van fer, com ha fet al llarg d'aquests últims dies la Generalitat de Catalunya". Aquesta reflexió, inclosa en el seu discurs, es va acabar en 42 segons. 

Això ens remet al fenomen de seguir una política contrària a l'interès propi. Rajoy l'adjudica, segons va dir ell mateix, a Carles Puigdemont i a la Generalitat. Però segons el seu propi raonament es pot apuntar que, adoptant la decisió d'entrar a Catalunya a sobre del buldòzer del 155, també Rajoy està optant per la política contrària a l'interès propi. Del seu partit, del seu govern i de l'interès general. La periodista i historiadora nord-americana Barbara Tuchman (1912-1989) va dedicar una obra a aquest tema. "Un fenomen patent al llarg de la història és que els governs adopten polítiques contràries al seu propi interès. Sembla que el gènere humà desenvolupa un comportament més pobre a l'hora de governar que en qualsevol altra activitat humana. En aquest camp la saviesa, que pot ser definida com l'exercici de la intel·ligència basada en l'experiència, el sentit comú i la  informació, és menys operativa i més frustrant del que hauria de ser", va escriure a 'La marcha de la locura. De Troya a Vietnam'.

El govern de Rajoy ha basat la seva estratègia per sufocar l'independentisme en la repressió del referèndum, la suspensió i anul·lació de la legislació construïda per la Generalitat i l'aplicació del binomi 'persecució penal - article 155'. A l'aplicació creixent del Codi Penal s'hi ha sumat la  intervenció 'de facto' de les finances i ara la intervenció directa de l'autonomia, el cessament del Govern i el traspàs de les seves funcions a Rajoy. És Rajoy qui ha assumit en la seva qualitat de president del govern espanyol la facultat de dissoldre el Parlament, ara sota tutela de Madrid, i convocar eleccions abans de sis mesos. ¿Però algú pot predir seriosament què passarà d'aquí sis mesos? ¿No estem tots d'acord que ara entrem en terreny inexplorat? I, sent així, ¿com es pot prendre seriosament la data de sis mesos? ¿ I què passarà si en aquestes eleccions s'hi presenten tots els partits que ara tenen representació al Parlament i els independentistes tornen a guanyar per una diferència més gran de vots?

El buldòzer que s'ha posat en marxa i que divendres que ve serà llançat des del Senat es va vendre com un buldòzer lleuger. Aquesta comercialització del producte 155 per part de sectors del govern de Rajoy i sobretot del PSOE era publicitat enganyosa, pur màrqueting. El 155 és el que Rajoy vol que sigui: el cessament de tot el Govern perquè el govern espanyol assumeixi les seves funcions. Mitjans de comunicació inclosos, en què el govern del PP té una rica experiència. El model de Televisió Espanyola, pletòric de respecte a la informació, transparència i pluralisme, podrà ara experimentar-se en els mitjans audiovisuals de Catalunya. 

S'intensifica la via penal

Però cal insistir que el buldòzer 155 va acompanyat d'una acció penal creixent. El fiscal de l'Estat, José Manuel Maza, va consultar el dilluns 9 d'octubre amb 12 fiscals de la sala penal del Tribunal Suprem el seu projecte de presentar una querella contra Puigdemont tot just després de ser cessat o suspès. Però encara que Puigdemont sigui cessat aquest divendres, seguirà mantenint la condició de diputat del Parlament, i els fets pels quals se'l jutjaria haurien estat comesos durant el seu mandat com a president del Govern. Per tant, la conducta haurà de ser jutjada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

De fet, Maza vol acusar-lo de rebel·lió per demanar presó preventiva. El delicte, que pot comportar una pena de presó de fins a 25 anys, també serviria perquè l'impacte traspassi el territori català i es projecti cap a la desintegració de l'Estat.

I si Puigdemont segueix sent aforat, que la querella sigui instruïda al Suprem. Es tracta de superar la inactivitat del TSJC, que Maza considera intolerable. Ni la persecució penal de Puigdemont, de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ni la pròxima ofensiva de l'Audiència Nacional contra el major Josep Lluís Trapero –ahir va fitxar la penalista Olga Tubau, que va ser advocada de Segundo Marey–, com tampoc el 155 són els instruments idonis per avortar la independència.

L'opció "per la raó o la força" no val. Un govern que no ha pogut impedir per la força el referèndum de l'1-O ¿com aconseguirà garantir el compliment dels seus plans per a una cadena interminable d'actes com els que venen? Els instruments en marxa no faran més que agreujar la situació al servei d'una política contrària a l'interès propi.

RE

Etiquetes