El jutge anticipa la interlocutòria de processament

PeriodistaDos dies abans de la declaració de Joaquim Forn, el 9 de gener, Pablo Llarena va dictar una providència en què ordenava una sèrie de diligències, entre les quals hi havia la citació com a testimoni de l’exdirector general de la Policia Albert Batlle, l’exconseller d’Interior Jordi Jané i el que havia sigut coordinador de l’operatiu de l’1-O a Catalunya, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.

Llarena volia resoldre sobre la llibertat de Forn després d’escoltar els testimonis. De les catorze pàgines de la resolució dictada ahir, gairebé tres reprodueixen el que Llarena, d’altra banda, ja sabia a través de l’informe del coronel, que data del 17 d’octubre i que s’inclou a la causa: que Joaquim Forn i el major Josep Lluís Trapero són els organitzadors de l’1-O.

Les preguntes que va fer durant l’interrogatori a Pérez de los Cobos tractaven sobre dades. “Quants efectius de Mossos diu vostè que es van mobilitzar l’1-O? Ha dit 7.000, no? I l’he sentit dir que per les eleccions del 21-D en van ser 11. Això ha dit?”

Volia aquestes dades fàctiques per fer un esborrany de la interlocutòria de processament amb tots els fets que s’imputaven a Forn, tot i que se li demanava una resolució, que sol resumir els riscos existents per denegar la llibertat o concedir-la.

Llarena denega la llibertat de Forn per la situació política a Catalunya, perquè la seva abjuració de la unilateralitat pot ser mentida (“No es pot obviar que les seves manifestacions poden respondre únicament a la seva aspiració d’eludir la càrrega que suposa la mesura cautelar imposada”) i perquè, tot i haver renunciat al seu escó, Forn no abjura de l’independentisme i podria ser nomenat membre del futur Govern.

És evident que el magistrat ha canviat les regles del joc que ell i el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, havien establert i que Carme Forcadell va ser la primera a experimentar, lliurant-se de la presó incondicional després d’acollir-se a la via Ramona Barrufet del respecte a l’ordre constitucional.

Llarena raona que “la ideologia de Forn coexisteix, a més, amb un context polític en què no hi ha certesa que hagi desaparegut la intenció d’assolir la independència de Catalunya, i encara existeixen sectors que defensen explícitament que s’ha d’aconseguir de manera immediata i persevernt en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals que aquí es jutgen”.

I afegeix, en referència a Carles Puigdemont: “Precisament, aquesta última actitud és la que manté qui en el seu dia va atorgar la confiança al senyor Forn perquè fos conseller d’Interior i que va encapçalar la llista electoral en què l’investigat va decidir integrar-se fa unes quantes setmanes”.

Llarena assenyala de manera més o menys explícita l’existència d’un estat actual d’excepció. La denegació de llibertat el jutge la justifica per “la incertesa que la voluntat política majoritària sigui respectar l’ordre legal per assolir l’aspiració d’independència que encara avui comparteix l’investigat”.

El jutge, que fins ara preferia que els Mossos continuessin sent competència de l’Audiència Nacional per poder seguir amb la cúpula política i els esborranys de les interlocutòries de processament, ja s’inclina, amb la interlocutòria de Forn, a traspassar al Suprem el major Trapero.