Publicitat
Publicitat

LES CONSEQÜÈNCIES DE L’1-O

La fiscalia vol Trapero a la presó amb Sànchez i Cuixart

El major dels Mossos intentarà rebatre la versió de la Guàrdia Civil del 20-S

La Fiscalia de l’Audiència Nacional vol que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ingressi a la presó perquè, segons la Guàrdia Civil, hauria incomplert el seu deure d’oferir-li l’auxili sol·licitat davant de la “massa” concentrada -terme usat durant l’interrogatori al major- durant la jornada del 20 i la matinada del 21 de setembre del 2017 durant l’entrada i escorcoll a la seu de la conselleria d’Economia, a la rambla de Catalunya. En els últims minuts de la primera declaració, el divendres 6 d’octubre, el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo ja va anunciar el seu propòsit de sol·licitar mesures personals quan conclogués la nova declaració.

El to de les preguntes, la inflexió de la veu i la impressió que transmet la jutge revela una evident prevenció davant el major Trapero. La jutge parteix del fet que l’atestat de la Guàrdia Civil és una espècie d’interlocutòria de processament de Trapero. I davant les explicacions d’ell no amaga el seu escepticisme a través d’afirmacions que immediatament presenta com a preguntes.

El fiscal Carballo, per la seva banda, considera fets provats les afirmacions de la Guàrdia Civil segons les quals els Mossos d’Esquadra van mostrar una passivitat total davant la reiterada petició d’auxili. Les respostes de Trapero ni tan sols les té en compte. Dona per provat que “la cosa se li va escapar de les mans”, i l’intenta vincular a “aquest senyor Jordi Sànchez”. Fins i tot li pregunta si ha investigat, com afirma la Guàrdia Civil, que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van pujar al sostre dels cotxes destrossats per arengar la “massa” -unes 40.000 persones- i convocar-los a manifestar-se l’endemà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La jutge canvia

És interessant saber que en la segona compareixença, dilluns dia 16, la jutge Lamela manifesta un canvi de percepció respecte a les afirmacions del major. I no només perquè en la declaració corregeix afirmacions del fiscal Carballo sobre l’abast del testimoni que acabava de realitzar per videoconferència la secretària de Justícia que va haver de sortir pel Teatre Coliseum des del terrat de la conselleria d’Economia, sinó també per les declaracions de dos agents de la Guàrdia Civil, practicades dilluns 16 abans que passés a prestar declaració el major. La jutge, doncs, va decidir desestimar la petició de presó incondicional del fiscal i va resoldre deixar Trapero en llibertat amb mesures cautelars.

Però això no s’ha acabat. La fiscalia ampliarà la denúncia sobre els fets del 20 i 21 de setembre amb presumptes indicis contra Trapero en la jornada de l’1-O. El major aportarà en els pròxims dies un escrit sobre les dades dels atestats de la Guàrdia Civil amb la intenció d’aclarir la seqüència dels fets. La batalla serà aferrissada. La mateixa jutge en deixa constància en la seva interlocutòria de dilluns, on assenyala: “Igualment hi ha elements que vinculen el senyor Trapero amb aquesta estratègia, com és el contingut del document enfoCAT trobat al domicili del senyor Jové [secretari d’Economia]; la passivitat, encara per investigar, que s’atribueix als Mossos d’Esquadra en els fets esdevinguts el dia 1 d’octubre, o el contingut de les converses obtingudes com a conseqüència de les observacions telefòniques autoritzades pel jutjat d’instrucció número 13, en què s’entreveu una activitat de contravigilància per protegir determinades persones davant de possibles actuacions de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil”.

Una conclusió que s’obté d’aquesta primera declaració és que Trapero no va ser advertit pel jutge amb una mínima antelació sobre l’operació policial. El jutge va treballar amb la Guàrdia Civil i potser no es va refiar dels Mossos, que es van assabentar pels mitjans de comunicació del que passava el matí del 20 de setembre. Fins i tot el fiscal Carballo va reconèixer, quan li va retreure la seva passivitat, que com era possible que no sabés el que passava quan a les xarxes socials i els mitjans de comunicació es parlava d’això i la gent es dirigia a les diferents seus per manifestar-se.

RE