La fallida tècnica de Bankia, explicada pels inspectors

MadridMés que un detector de mentides, a la sala de judici de Bankia a San Fernando de Henares cal la presència de Risto Mejide perquè cridi: “Tot és mentida”. Dimarts l’inspector de capçalera de Caja Madrid primer i de les set caixes després, José Antonio Casaus, va desvelar una de les grans falsedats de la crisi de Bankia: ¿d’on va sortir la proposta dels 19.000 milions d’ajudes públiques sol·licitades per tapar els forats que es van sumar a les ja existents de 4.465 milions?

Sabíem que José Ignacio Goirigolzarri va demanar una quantitat d’entre 15.000 i 20.000 milions personalment al ministre Luis de Guindos unes hores abans d’assumir la presidència de BFA-Bankia. Aquesta xifra la va elaborar l’amic de Pepe Sevilla abans que Goirigolzarri assumís la presidència. Però ¿com arriba Goiri -com li diu tothom- a aquesta quantitat? Basant-se en els sanejaments que ja havien detectat els inspectors del Banc d’Espanya segons un informe del 21 de desembre del 2012 amb dades del 30 de setembre del 2012. Allà es parlava de sanejaments d’arrossegament de 9.877.000 d’euros. Corresponien a exercicis anteriors al 2010.

Casaus va explicar ahir per primera vegada que li van trucar per participar el divendres 18 de maig del 2012 al Banc d’Espanya en una reunió a la qual va acudir Pepe Sevilla, nomenat dos dies abans director de presidència de Bankia, i en la qual participen el cap de grup de BFA-Bankia, José Antonio Gracia; el director del departament de caixes, Pedro González, i el director general de supervisió, Jerónimo Martínez Tello. I allà té lloc “una situació kafkiana o més aviat surrealista”, diu Casaus.

“De la nit al dia ens accepten tots els ajustos que portàvem anys plantejant. I més. Fins a 19.000 a milions [a part dels 4.465 milions de participacions preferents]. Va ser una reunió increïble. Era una estratègia. Preferien passar-se que quedar-se curts”, va explicar. Segons va assenyalar, “el Banc d’Espanya s’hauria quedat conforme amb una capitalització de 7.000-8.000 milions”. Precisament: era el que Rodrigo Rato havia proposat abans de caure, el 4 de maig del 2012.

Disfressar sanejaments

Per a Casaus, els 19.000 milions eren una novetat, però no per a Martínez Tello, a qui Goirigolzarri va rebre el 10 de maig del 2012 al seu nou despatx, l’endemà de prendre possessió. I l’hi va tirar per la cara. És a dir: la reformulació de comptes realitzada el 25 de maig del 2012 per fets sobrevinguts (reestimació) va resultar ser un pretext per disfressar els sanejaments que s’haurien d’haver fet abans de la sortida a borsa de Bankia. Mejide bramaria: “Tot és mentida”.

Segons Casaus, el grup de set caixes tenia necessitats de sanejaments el 31 de desembre del 2010 de 16.000 milions d’euros. Com que el patrimoni net de Bankia quan va néixer, el juny del 2010, era de 17.000 milions, no cal fer la carrera d’econòmiques per concloure que el grup estava en fallida tècnica quan va néixer.