OBSERVATORI
Misc 11/12/2018

Tot està ‘atado y bien atado’

El tribunal encapçalat per Marchena ja va dictar que el judici del Procés recau en el Suprem i no en el TSJC

i
Ernesto Ekaizer
2 min
El president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, durant la presa de possessió el 2014.

Tot i que el judici oral del Procés començarà formalment amb la presència dels 18 acusats a finals de gener del 2019 (la data quedarà fixada a mitjans d’aquest mes), la convocatòria de la vista pública el 18 de desembre sol·licitada per les defenses ja ha escalfat els motors.

És aquí on es presenta una paradoxa: la majoria del tribunal d’enjudiciament que ha de resoldre la qüestió ja es va pronunciar a favor de la competència del Tribunal Suprem. Aquesta majoria està formada pel president i ponent del tribunal, Manuel Marchena, i els magistrats Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela.

Tots quatre van integrar la sala d’admissió que el 31 d’octubre del 2017 va admetre a tràmit la querella del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, per rebel·lió, malversació i desobediència. A aquests se’ls han sumat tres magistrats més que no van participar en la decisió. Es tracta d’Antonio del Moral, Ana Ferrer i Andrés Palomo.

Precisament, el plantejament de les defenses dels acusats, contrari a la competència del Tribunal Suprem i favorable a la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja ha estat examinat i resolt per aquesta majoria en la seva interlocutòria del 31 d’octubre. No és, per tant, un tribunal que abordi per primera vegada la qüestió.

En aquesta interlocutòria, de fet, tres dels set folis (punts 2 i 3 de la resolució) es dediquen a valorar la qüestió de la competència. En aquest sentit, el tribunal va considerar que no hi havia marge de dubte sobre la jurisdicció.

El grup format pels quatre magistrats cita l’article 57.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix que “en les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; fora del territori de Catalunya, la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la sala penal del Tribunal Suprem”.

La interlocutòria del Tribunal Suprem assenyalava que el ministeri fiscal (sota l’epígraf Els aspectes internacionals en les diferents fases del procés independentista ) situa “l’execució de part dels fets imputats fora del territori de la comunitat autònoma catalana” i raona que “el resultat d’alguns dels delictes imputats s’hauria produït més enllà d’aquests límits territorials”.

Dimarts vinent, 18 de desembre, doncs, el tribunal escoltarà els arguments, però amb un biaix procedent de la seva resolució del 31 d’octubre del 2017. Un cop anunciï la decisió (tot apunta que dictarà una interlocutòria a favor del Tribunal Suprem), les defenses tindran deu dies per presentar els seus escrits respectius.

Això ens portarà a mitjans de gener, moment en què la lletrada d’Administració de Justícia, Maria Antonia Cao, fixarà la data d’inici del judici, previsiblement per a l’última setmana del mes.

Mentrestant, el Tribunal Constitucional va començar ahir a examinar els recursos d’empara d’Anna Gabriel, Mireia Boya i Carme Forcadell, que es resoldran avui mateix. Aquests recursos també se centren en la qüestió de competència del Suprem. El Tribunal Constitucional resoldrà aquest dimecres que no pot entrar en matèria abans que s’esgoti el recurs del Tribunal Suprem. Tot plegat és com un peix que es mossega la cua.

stats