El tribunal del judici a Trapero es debat entre la desobediència i l'absolució

Els tres membres del tribunal treballen per dictar sentència abans de l'agost

¿Dictarà sentència abans del 31 de juliol el tribunal de l'Audiència Nacional sobre la conducta del major dels Mossos Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els exresponsables d'Interior César Puig i Pere Soler? Fonts judicials assenyalen que els tres membres del tribunal –Concepción Espejel, presidenta; Ramón Sáez, ponent, i Francisco Vieira– treballen intensament per poder dictar sentència abans del mes d'agost.

Encara que el decret llei del 29 d'abril per pal·liar els efectes de la crisi sanitària sobre la justícia va declarar hàbils per a totes les activitats judicials els dies entre l'11 i el 31 d'agost, els magistrats estarien en condicions de dictar sentència a finals de juliol. El judici va acabar, després de tres mesos de paràlisi pel coronavirus, el 17 de juny. Fonts judicials van assenyalar a l'ARA que els magistrats van aprofitar, però, el parèntesi d'aquests tres mesos per avançar en la sentència.

La prova pericial i testifical del judici oral va acabar a mitjans de març, però la imminent declaració de l'estat d'alarma va portar a suspendre el judici oral el 13 de març. Es va reprendre el 15 de juny amb els informes finals de la Fiscalia i de les defenses dels acusats, i el vist per a sentència es va dictar el 17 de juny.

El judici a Trapero, vist per a sentència

La Fiscalia de l'Audiència Nacional va donar en el seu informe final pràcticament per perduda la qualificació de sedició –delicte pel qual havia sol·licitat 10 anys de presó per a Trapero, Puig i Soler, i 4 per a Laplana– i va oferir al tribunal una condemna alternativa pel delicte de desobediència, que preveu inhabilitació, però no pena de presó.

Fonts judicials remarquen que el tribunal ha examinat àmpliament la prova practicada i ha descartat la sedició després que la Fiscalia va començar acusant-los pel delicte de rebel·lió, abandonat en la seva qualificació final. El debat s'ha centrat, segons aquestes fonts, entre el delicte de desobediència i l'absolució.

La idea de demanar a la desesperada la condemna per desobediència per evitar l'absolució és considerada com un recurs que desafia les bases de l'administració de justícia. "S'oblida que el sistema de justícia penal compleix la seva funció tant quan el tribunal sentenciador arriba a un pronunciament condemnatori com si és absolutori, de manera que l'absolució mai pot entendre's com un fracàs de sistema de justícia penal, i quan hi ha dubtes raonables i raonats, s'ha de resoldre en favor de l'absolució", diu el magistrat emèrit de la Sala Segona del Tribunal Joaquín Giménez, consultat per l'ARA.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF