Un cavall de Troia dins la sala

El desaparegut jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer o la “base” de la instrucció de Pablo Llarena

Escolta aquí l'article llegit per Ernesto Ekaizer

El judici al Procés, en directe

Ai, Senyor, amb les presses. Tot just començar el judici, el president del tribunal, Manuel Marchena, sol·licita a les defenses que exposin en un temps raonable les seves al·legacions sense estendre’s més enllà del necessari. I a continuació es gira a la dreta i es dirigeix de seguida a Andreu Van den Eynde, lletrat d’Oriol Junqueras, per oferir-li la paraula. Andrés Martínez Arrieta, a la seva dreta, s’adona del lapsus i li indica que al començar el judici la lletrada de l’administració de justícia María Antonia Cao ha d’informar dels càrrecs contra els acusats.

Les defenses de gairebé tots els acusats van posar ahir el dit a la nafra -la baula més feble de la cadena instructora del jutge Pablo Llarena- a l’exigir una vegada més -ja ho havien fet al sol·licitar les proves- la incorporació de totes les actuacions del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona al judici oral.

El sobiranisme escalfa motors en una protesta transversal

Aquestes actuacions, en què el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, mort a principis de novembre del 2018, va delegar una gran part de la investigació del Procés a la Guàrdia Civil en qualitat de policia judicial, van ser integrades selectivament -les presumptes proves de càrrec van ser elegides com qui d’un cistell de cireres agafa les que més li venen de gust- pels fiscals del Suprem i han acabat convertint-se en la gènesi i fonament probatori -a través dels atestats policials- de la instrucció practicada al Tribunal Suprem.

El tribunal ja va rebutjar la petició d’incorporar tota la causa del jutjat 13 en l’acte de pertinença de proves perquè considerava que es tractava d’una sol·licitud genèrica.

L'argumentari d'Espanya als mitjans dels EUA: l'1-O hi va haver tres ferits i no hi ha presos polítics

Problema: gran part dels acusats no van ser en cap moment part en la investigació de Ramírez Sunyer i, per tant, s’han assabentat del contingut per les diligències que van escollir els fiscals.

Els fiscals del Tribunal Suprem van entendre, quan Llarena va assumir una part de la causa, que el jutjat d’instrucció número 13 era una mina. En aquesta causa hi havia tres presumptes vetes d’or: intervencions telefòniques, documents conspiratius i malversació.

Viatges a Barcelona

Els fiscals van viatjar en repetides oportunitats a Barcelona per revisar el sumari i parlar amb el jutge Ramírez Sunyer. A continuació van sol·licitar al jutge Llarena que demanés els materials escollits per utilitzar-los en la instrucció del Suprem.

Ramírez Sunyer va iniciar la investigació del jutge i senador independentista Santiago Vidal, arran d’una denúncia de l’advocat Miguel Durán a finals de gener del 2017. El jutge i senador no va ser cridat a declarar fins al febrer del 2018, més d’un any després que fos admesa la denúncia. Durant l’any 2017, les diligències les decidia la Guàrdia Civil.

Un judici sobre els drets fonamentals: els eixos dels arguments de les defenses

El juliol del 2017, davant la citació de funcionaris i càrrecs del govern de la Generalitat en aquesta investigació, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre una nota, després de consultar amb el jutge, segons la qual s'aclaria que les diligències i citacions fetes “haguessin sigut sol·licitades pel magistrat”.

Ahir diversos lletrats de les defenses van assenyalar que Ramírez Sunyer havia delegat, segons una providència del jutjat, actuacions a la Guàrdia Civil. Va ser el 20 de setembre del 2017 que la Guàrdia Civil, al practicar vint detencions, va trobar els presumptes smoking guns (proves de càrrec) al domicili de Josep Maria Jové, el número dos de Junqueras a la vicepresidència de la Generalitat. La ja cèlebre agenda Moleskine i l’informe Enfocats.

El Parlament no està tancat com denuncia Ciutadans

Ramírez Sunyer va orientar la seva instrucció justificant-la en motius successius fins a incloure-hi la rebel·lió i la sedició. A principis del mes d’octubre del 2018, quan Llarena estava instruint els mateixos delictes al Suprem i la jutge Carmen Lamela havia portat la causa per sedició a l’Audiència Nacional, Ramírez Sunyer va aclarir que no tenia indicis de rebel·lió i/o sedició.

Quan va morir, el novembre del 2018, un dels seus amics, José María Macías, membre de la comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va escriure un obituari titulat: “Ramírez Sunyer, un jutge extraordinari i patriota”. Allà va assenyalar que “la seva investigació en bona mesura és la base de la que, al seu torn, ha dut a terme el jutge Llarena pels esdeveniments de l’1 d’Octubre”.

La carta de Lesmes

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, li va escriure el 2 de novembre, dos dies abans de la seva mort, una carta elogiant la seva vocació de servei públic: “Però aquest compliment adquireix dimensions heroiques quan tot el que t’envolta es converteix en hostil”. Era una referència gens velada al Procés.

Si no hi ha res a amagar, el tribunal d’enjudiciament hauria de donar l’oportunitat als acusats perquè coneguin el que ja saben, amb avantatge, els fiscals del procediment del jutjat número 13.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF