13/12/2017

El compte de Twitter del CGPJ i la investigació del Procés

2 min
El tuit publicat des del compte del CGPJ sobre la investigació de l’1-O.

PeriodistaEl seguiment aquests dies del compte del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a Twitter revela fins a quin punt les actuacions relacionades amb la investigació de l’1-O s’han convertit en el que ja es pot denominar un afer d’estat judicial.

La providència dictada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena dilluns passat, dia 11 de desembre, en la qual sol·licitava informació a la Guàrdia Civil per preparar la nova onada d’imputacions, després del 21-D, va ser anunciada immediatament a Twitter pels serveis de comunicació del president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes. “El magistrat del #TS Pablo Llarena sol·licita a la Guàrdia Civil la pràctica de diverses diligències en relació amb el procés secessionista de Catalunya. Consulteu aquí la providència ...” I, quan clicaves, t’apareixia el PDF de la resolució.

Hi ha, per descomptat, moltes sentències que són apuntades en aquest compte i resolucions del Constitucional sobre diferents temes. Però, en matèria de resolucions i actuacions durant el procés d’instrucció d’una causa, potser la més popular en termes de difusió és la de rebel·lió/sedició que se segueix a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem. Les actuacions de la magistrada Carmen Lamela són anunciades i també poden ser consultades a través d’un enllaç amb PDF, i passa el mateix amb les del magistrat Pablo Llarena.

Aquesta “nova normalitat”, consolidada des de fa anys i ara concentrada en el Procés, es complementa amb la institucionalització, com a fet natural, d’un sistema de filtració de dades sumarials. Pràcticament, quan una causa arriba a judici oral gairebé no hi ha proves de càrrec, el que en l’argot jurídic anglosaxó se’n diu smoking gun. Tot el peix ha estat venut als mitjans durant la instrucció.

L’article 301 de la llei d’enjudiciament criminal assenyala: “Les diligències del sumari seran reservades i no tindran caràcter públic fins que s’obri el judici oral, amb les excepcions determinades en aquesta llei... El funcionari públic incorrerà en la responsabilitat que el Codi Penal assenyali”. L’article 301 no es refereix al secret de les actuacions que pot dictar un magistrat per salvaguardar la investigació. Aquest secret, que preveu l’article 302, impedeix a les parts personades, tret del fiscal, conèixer les diligències i les troballes en terminis prorrogables fins que l’instructor ho decideixi. L’objectiu és preservar l’equilibri de la investigació i impedir que es presentin com a fets consumats el que poden ser pistes o indicis en la instrucció. I, per descomptat, evitar els judicis paral·lels.

De fet, per descriure fidelment el sistema vigent caldria donar a les filtracions institucionals el lloc que s’han guanyat. Formarien part, per dir-ho d’alguna manera, del nostre dret consuetudinari, és a dir, el dels usos i costums produïts de manera sistemàtica i repetida al llarg del temps com a font de dret.

stats