LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS
Misc 05/01/2018

El Suprem deixarà Junqueras en presó incondicional

La sala de recursos avalarà Llarena per la falta de compromís constitucional del vicepresident

i
Ernesto Ekaizer
4 min
El Suprem deixarà Junqueras en presó incondicional

MadridLa sala de recursos del Tribunal Suprem mantindrà en presó incondicional el vicepresident del Govern i cap de llista d’ERC el 21-D, Oriol Junqueras, en la interlocutòria que es farà pública avui, segons han assegurat fonts judicials a l’ARA. Un dels arguments centrals de la interlocutòria és l’absència de qualsevol expressió de respecte o compromís amb el marc de la legalitat constitucional per part de la defensa i del mateix Junqueras.

El vicepresident va arribar ahir a dos quarts de deu del matí en un furgó policial procedent de la presó d’Estremera. Va fer una parada als calabossos de l’Audiència Nacional -el Tribunal Suprem no té cel·les per als detinguts- i a les deu va ser traslladat al Suprem. A la sala segona l’esperava el tribunal, que van integrar Miguel Colmenero, com a president i ponent, i els magistrats Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro; els fiscals Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal; el seu advocat, Andreu Van den Eynde; els lletrats de l’acusació popular de Vox, i els advocats dels altres imputats en la causa.

A debat, el recurs d’apel·lació de la defensa de Junqueras contra la interlocutòria de presó que va dictar el 4 de desembre el magistrat instructor de la causa, Pablo Llarena, per rebel·lió. Aquesta vista sol ser una cerimònia processal, en la qual els imputats estan representats pels seus advocats. En canvi, en aquesta ocasió Junqueras va sol·licitar ser-hi present. I, tot i que no està previst cedir la paraula a l’imputat, era un secret del domini públic que el president del tribunal l’hi acabaria donant. Junqueras va intervenir al final i, dirigint-se al fiscal Zaragoza, li va pregar la seva llibertat recordant que és creient i un home de pau i diàleg.

En certa manera, la vista del recurs d’apel·lació es va convertir en un assaig de gairebé dues hores i mitja del que acabarà sent el judici del referèndum de l’1-O, que, si no hi ha canvi de criteri, se celebrarà a la sala de plens del Suprem. L’advocat de Junqueras va centrar la seva exposició de 35 minuts en el dret del seu client a la participació i representació política, com a primer diputat electe d’ERC el 21 de desembre. Va explicar que Junqueras té limitat el dret a representar la gent que li va donar el seu vot i que, a més, es pot donar la circumstància que ell sigui candidat a la presidència de la Generalitat. També va insistir que Junqueras vol fomentar la concòrdia, el diàleg i la negociació. El lletrat va rebutjar l’existència del delicte de rebel·lió i va descartar el risc de reiteració delictiva, el principal motiu que va invocar el 4 de desembre el magistrat Llarena per mantenir-lo a presó. A més, Van den Eynde va treure qualsevol rellevància al document Enfocats com a presumpte full de ruta d’una conspiració sobiranista, prova en què es basen la Guàrdia Civil i Llarena.

“Aquesta vista no era una sessió del judici oral, que se celebrarà al seu dia. Nosaltres teníem un tema urgent: la participació de Junqueras al Parlament i en les negociacions per formar Govern, tenint en compte que, com a número 1 d’ERC, pot ser un candidat a president. La seva situació a la presó limita clarament els seus drets”, va explicar Van den Eynde a l’ARA.

El fiscal Javier Zaragoza va ser l’encarregat d’exposar les raons per les quals la Fiscalia del Suprem demanava que es mantingués la presó, decretada des del 2 de novembre. Zaragoza, l’autor intel·lectual de l’atribució a l’Audiència Nacional de la competència dels delictes de rebel·lió i sedició, va exposar la seva tesi durant una hora. La línia argumental del fiscal va ser il·lustrar el tribunal sobre el fet que rere el que va definir com les “bones paraules de pacifisme i civisme” de Junqueras hi havia una llarga llista de declaracions des de juny del 2017 en les quals mai es comprometia amb el “respecte al marc constitucional i la legalitat”.

Mentre parlava, el fiscal mirava a Junqueras i al tribunal. Zaragoza va explicar que el magistrat Llarena havia associat el risc de reiteració del delicte amb la possibilitat d’una victòria sobiranista en les eleccions.

Risc de reiteració delictiva

“El 21-D dibuixa un panorama poc encoratjador. Perquè els partits sobiranistes parlen de restitució i de reposició”, va assenyalar el fiscal fent referència al programa electoral d’ERC i a alguns dels seus actes de campanya. “Es poden defensar les idees independentistes, sempre que sigui dins el marc constitucional”, va afegir. “La reiteració delictiva no només vol dir violència”, va precisar tot seguit. Segons va explicar, el dret a la participació política de Junqueras s’havia respectat. “Però la presó preventiva no permet una participació diària en la vida parlamentària”, va afegir. Després de la vista, la Fiscalia del Suprem va difondre un comunicat amb la idea central: l’absència del respecte a la legalitat constitucional en les declaracions de Junqueras. La defensa de Junqueras ha arriscat amb el seu recurs d’apel·lació. Això tindrà influència -i donarà pistes a les defenses- en la gestió que farà el magistrat Llarena l’11 de gener, quan prestin declaració, a petició pròpia, el conseller Joaquim Forn, el diputat electe de JxCat Jordi Sànchez i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Tots ells també demanen la llibertat.

Sant Vicenç clama per l’alliberament

Els llaços grocs i els cartells de “Llibertat presos polítics” van tornar a omplir ahir la plaça de la Vila de Sant Vicenç dels Horts, i ho van fer un cop més per reclamar l’alliberament de qui va ser el seu alcalde, Oriol Junqueras. La concentració, convocada per l’ANC i Òmnium, va reunir un miler de persones just el dia de la vista sobre el recurs d’apel·lació de Junqueras al Tribunal Suprem. “Som profundament cívics, pacífics i democràtics perquè som gent de pau. La nostra única arma és la paraula”, va assegurar el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que va llegir un missatge que el president de l’entitat, Jordi Cuixart, els va fer arribar des de la presó. A Sant Vicenç dels Horts també hi havia representants de JxCat com Jordi Turull, a diferència de la concentració del matí davant del Suprem, on només es van veure membres d’ERC. “He vingut a mostrar tot el meu suport a Junqueras perquè ha militat sempre en el pacifisme”, va dir.

stats