El Suprem contra Celia Villalobos
La sala segona del Tribunal Suprem ha repudiat, internament i sigil·losament, segons fonts solvents, les declaracions de la diputada i exvicepresidenta del Congrés, Celia Villalobos, contra el nomenament del magistrat Cándido Conde-Pumpido, ex fiscal general de l’Estat, com a instructor de la causa contra Rita Barberá per blanqueig de capitals.
La sala també espera que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) reaccioni davant el fet que Fernando Grande-Marlaska, president de la sala penal de l’Audiència Nacional, no va defensar dimecres passat en un programa de ràdio la integritat i independència de Conde-Pumpido davant comentaris que afectaven la seva honorabilitat. Villalobos va dir: “¿Amb el senyor Conde-Pumpido? Jo me n’aniria ràpid, cagant llets. I com que jo confio en els jutges, però no en Conde-Pumpido, espero que ho resolgui ella [Rita]”. Segons la diputada, Rita Barberá és una persona “profundament honesta”, i de Conde-Pumpido en va dir: “No ha sigut mai imparcial i tampoc ho serà en la causa contra Barberá”.
Com és pràctica habitual, el PP, amb el suport d’alguns mitjans de comunicació, girava la truita i convertia el cas Barberá en el cas Conde-Pumpido. El jutge del Suprem encarregat de la causa, que encara no ha assumit la instrucció, va ser escollit per estricte torn per la sala d’admissió, presidida pel magistrat conservador Manuel Marchena i formada per tres jutges més d’orientació similar -José Manuel Maza, Francisco Monterde i José Manuel Soriano-, i una magistrada progressista, Ana Ferrer.
Encara que fonts de la defensa de Barberá neguen que vulguin recusar Conde-Pumpido, la senadora ja no pertany al PP, i per tant, no pot invocar la presumpta animadversió del magistrat contra aquest partit. Un eventual recurs no tindrà, segons la història de les recusacions, gaire recorregut. De fet, la sala segona no ha admès mai una recusació.
El fet que Conde-Pumpido hagi exercit durant set anys com a fiscal general de l’Estat s’ha d’emmarcar en una trajectòria de 40 anys d’activitat a la sala segona. En aquests anys no s’ha abstingut en causes que afectaven càrrecs polítics de diferents partits, i no l’han recusat mai.
Si el fet d’haver exercit com a fiscal general de l’Estat qüestionés la seva independència per instruir -que no jutjar, en aquest cas-, ¿què s’hauria de dir del fet que un director general de Justícia del govern d’Aznar durant dos períodes, entre 1996 i 2005, sigui l’actual president del Suprem i del CGPJ? Aquest és el cas de Carlos Lesmes. Malgrat tenir aquests antecedents, Lesmes i el CGPJ han callat davant l’atac brutal a un membre del Suprem per part d’un membre del poder legislatiu, Celia Villalobos, i del silenci de Grande-Marlaska.
La instrucció de la causa no començarà fins a la setmana que ve, i Conde-Pumpido haurà de cridar a Barberá a declarar assistida d’un advocat, és a dir, com a investigada. Fonts consultades asseguren que la citarà després de les eleccions del 25 de setembre, respectant la norma de no “interferir” en processos electorals. Esclar que el PP podrà objectar que fer-ho després interferirà en el segon intent d’investidura de Rajoy. Insistim: el PP, víctima, convertirà el cas Barberá en el cas Conde-Pumpido.
