I si Sánchez li pren la paraula al líder del PP?

Un dubte raonable: ¿parla seriosament Pablo Casado en uns discursos que pel sol fet de no ser llegits i fer-se sense papers solen rebre molts elogis? Ahir va dir dues coses rellevants.

La primera: “Hi ha un vent huracanat a Catalunya que demana que vostè actuï i s’apliqui d’una vegada per sempre el 155 per acabar amb aquest cop a l’Estat impune del qual el seu govern també és responsable per inacció”.

Ves per on, tant la magistrada Carmen Lamela com Pablo Llarena descriuen la conducta dels Mossos precisament com d’inacció. ¿Presentarà Pablo Casado una querella criminal contra Pedro Sánchez per aquesta inacció o complicitat amb el presumpte cop d’estat? No ho farà, esclar, però això reflecteix la insuportable lleugeresa del seu discurs polític.

La recuperació de la figura del referèndum il·legal, sobre la qual ahir va insistir Casado, té més projecció. El líder del PP ja la va anunciar el juliol passat. I el seu partit va presentar al Congrés, a finals de setembre, una proposició de llei orgànica per modificar el Codi Penal i convertir l’organització d’un referèndum il·legal en un delicte castigat amb penes de fins a cinc anys.

José María Aznar va tirar endavant l’aprovació d’aquesta figura en modificar el Codi Penal, a finals del 2003. Va ser una iniciativa d’urgència per combatre el pla Ibarretxe.

La reforma va portar al Codi Penal els articles 506 bis, 521 bis i 576 bis. El primer imposava penes d’entre tres i cinc anys de presó “a l’autoritat o funcionari públic que, no tenint manifestament la competència o atribucions per fer-ho, convoqui o autoritzi la convocatòria d’eleccions generals, autonòmiques o locals o consultes populars per via de referèndum en qualsevol de les modalitats previstes en la Constitució”. Alhora, les penes eren d’entre un i tres anys de presó per a “l’autoritat o funcionari públic que faciliti, promogui o asseguri el procés”, un cop declarada la seva il·legalitat. I d’entre sis mesos i un any de presó per a aquells que, no sent funcionaris públics, col·laboressin en la consulta il·legal.

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero va promoure la supressió de la reforma Aznar i ho va aconseguir l’abril del 2005. Al fonamentar la derogació, se sostenia que la convocatòria de referèndum “no té prou entitat per merèixer retret penal, i menys encara si la pena que es preveu és la presó”.

Si la reforma d’Aznar estigués vigent, els dirigents independentistes s’enfrontarien a penes de presó màximes de 5 anys, no de 25, com ha sol·licitat la Fiscalia per a Oriol Junqueras, per exemple, per delicte de rebel·lió; o de 12 anys, segons ha demanat l’Advocacia de l’Estat.

Si Sánchez li prengués la paraula a Casado i s’aprovés el projecte per recuperar els articles que proposa el PP, estaríem davant d’un gir copernicà del judici oral, ja que s’aplicarien perquè són favorables als dirigents independentistes. Permetria, per tant, evitar que s’apliquin figures com la rebel·lió i la sedició. Un dubte no menys raonable: potser Casado pensaria diferent si els seus juristes de capçalera l’hi expliquessin.