Sánchez ‘nomena’ Delgado per blindar el diàleg amb Catalunya

La fiscal va fer de l'Advocacia de l'Estat una Fiscalia paral·lela

El president del govern, Pedro Sánchez, ha decidit que l'intent de "redreçar" –la paraula utilitzada per ell– la situació a Catalunya passa per tirar endavant un procés de negociació sense interferències o torpedes a la línia de flotació del diàleg que està a punt d'arrencar. I aquestes interferències i torpedes l'han portat a apostar per la fiscal Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat.

Sánchez ja va obrir un solc en aquesta direcció en el seu discurs d'investidura quan va denunciar les "travetes" i els "estratagemes jurídics i extrajurídics" després que la Junta Electoral Central (JEC) adoptés la resolució d'anul·lar el divendres 4 de gener, vigília del debat d'investidura al Congrés de Diputats, les actes de diputat del president de la Generalitat, Quim Torra, i de l'eurodiputat Oriol Junqueras.

Sánchez va decidir, així mateix, marcar territori i filtrar el nomenament de Dolores Delgado a primera hora d'avui, dia 13 de gener, per una raó: havia de ser abans que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, prengués possessió, i ni tan sols li va donar temps per jurar el seu càrrec a la Zarzuela. Havia de quedar clar que la Fiscalia General de l'Estat dependrà del president, que seguirà en persona la taula de diàleg entre el govern espanyol i Catalunya.

El president, segons fonts socialistes, havia pres la decisió amb temps, sense cap improvisació, i és possible –segons assenyalen altres fonts– que Dolores Delgado intuís que al deixar de ser ministra tindria la missió de ser fiscal general de l'Estat. A finals d'any havia assenyalat a alguns interlocutors que tot i que no sabia el que faria el president, Sánchez la tindria a Justícia o en qualsevol altre càrrec al seu servei.

Encara que hi ha  l'antecedent de Javier Moscoso, ministre de la Presidència que va passar d'aquest càrrec al de fiscal general de l'Estat el 1986, o el de Leopoldo Torres, que va saltar de la vicepresidència primera del Congrés de Diputats a ser fiscal general el 1990 en substitució de Moscoso, els paral·lelismes amaguen la singularitat de la decisió de Sánchez, expressada en la comunicació del nomenament de Dolores Delgado.

Delgado, la segona socialista que passa de ministra a fiscal general

Potser és testimoni de la maduració d'aquesta decisió el diàleg que va mantenir Sánchez amb el periodista Íñigo Alfonso al seu programa Las mañanas de RNE el 6 de novembre, quan el periodista li va preguntar per l'afirmació que havia fet en el debat electoral dos dies abans comprometent-se a portar Carles Puigdemont a Espanya. Sánchez va preguntar: "De qui depèn la Fiscalia General de l'Estat?" El periodista va respondre: "De l'executiu", i Sánchez va concloure: "Doncs ja està".

La ministra va proposar una amiga seva, María José Segarra, per al càrrec de fiscal general de l'Estat després de la moció de censura del 2018, una decisió de la qual es va penedir per la irrellevància per la qual va optar Segarra per congraciar-se amb els seus col·legues.

Va ser per aquesta raó que Delgado va construir de facto una Fiscalia paral·lela a través de l'Advocacia General de l'Estat. La qualificació de delicte de sedició, que tantes crítiques va recollir, va ser finalment l'opció assumida per la sentència del Tribunal Suprem el 14 d'octubre del 2019. I després de la sentència del 19 de desembre del Tribunal Superior de Justícia sobre la immunitat de Junqueras, Delgado va aportar el gest que requeria ERC en plena negociació de la investidura. És a dir, sol·licitar que se'l deixés sortir per viatjar a Estrasburg sota custòdia.

És curiós que la interlocutòria del tribunal del Procés del 9 de gener sobre Junqueras només cita expressament, tant a favor seu com per atacar-la, l'escrit de l'Advocacia de l'Estat. En canvi, si bé s'aplica el que li aconsellava la Fiscalia del Suprem –anul·lar el mandat de Junqueras emparant-se en el fet que ja està condemnat–, no es digna a citar el seu escrit.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF