La vocal Sáez insisteix: ni Llarena ni la jurisdicció espanyola mereixen empara

El vocal Enrique Lucas, membre del ple del CGPJ, s’afegeix a la vocal dissident

"Entenc que la sol·licitud del magistrat Pablo Llarena s’hauria d’haver inadmès a tràmit per extemporània i en cap cas s’hauria d’haver atorgat l’empara instada ni a títol personal ni –encara menys– abastant tota la jurisdicció espanyola", conclou la vocal i membre de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Concepción Sáez en el seu vot particular amb data del 16 d’agost, entregat aquest dilluns. L’escrit recull la posició que va mantenir Sáez dijous passat a la reunió que va concedir l’empara i en què el president, Carlos Lesmes, va advertir la vocal que ha de deixar, a més de la Permanent, el CGPJ.

La vocal sosté que l’escrit d’empara es va presentar fora de termini –que comprèn els 10 dies naturals següents al moment en què es van produir els fets o des que el jutge en va tenir coneixement, segons l’article 320 del reglament de la carrera judicial– i que aquest motiu és una de les causes plantejades pel reglament en l'article 321.1 per inadmetre la sol·licitud.

Llarena assenyala en la sol·licitud que va tenir coneixement d’una demanda interposada per diversos processats independentistes a Bèlgica, el 5 de juny del 2018, a través dels mitjans de comunicació. Malgrat que Sáez no entra en aquest assumpte, la versió no és veraç. Perquè l’escrit de recusació de Llarena, presentat per la defensa de Meritxell Serret i Toni Comín al Tribunal Suprem, té data del 5 de juny. El text, precisament, dona compte de la demanda a Bèlgica com a causa de recusació.

En el seu vot particular, la vocal Sáez assenyala que l’"extemporaneïtat de la sol·licitud instada pel magistrat Llarena és, doncs, evident, la qual cosa comporta la seva inadmissibilitat ‘in limite litis’", circumstància que certament ja s’ha tingut en compte en altres ocasions sense cap tipus d’objecció ni excepció –com la inadmissió a tràmit per extemporaneïtat de la sol·licitud, acordada en la sessió de la Comissió Permanent el 6 d’octubre de 2016, acord 5, annex 11.

La vocal adverteix "el desordre conceptual que dificulta la resolució recta de la sol·licitud d’empara, en confondre la independència judicial com a mitjà per garantir els drets i com a control dels abusos de poder derivats de l’obstrucció o la descomposició de la divisió de poders, amb l’exercici del dret a l’acció dels demandants (legítim o no; això ho dirà la justícia belga, a qui –com a mínim– hem de reconèixer el mateix grau d’independència que a l’espanyola)".

Sáez recorda que en altres casos la Comissió Permanent ha actuat de manera molt diferent. "Crida l’atenció igualment que la decisió de la majoria de la Comissió Permanent –tan diligent en altres ocasions per valorar l’estat del procediment en què intervé el jutge quan resulta presumptament pertorbat (un requisit no exigit en la llei orgànica del Poder Judicial ni en el reglament de la carrera judicial) i a l'hora d'inadmetre ‘ab initio’ sol·licituds d’empara objectivament atendibles i urgents– en aquest cas no només no ho obvia sinó que ho atén expressament".

La majoria de la Comissió Permanent –quatre conservadors liderats per Lesmes i José María Macías i els autodenominats progressistes Rafael Mozo i Pilar Sepúlveda– "va considerar fonamentat l’atorgament de l’empara, ja que els demandants a Bèlgica han realitzat el seu «atac planificat»" al magistrat Pablo Llarena no per condicionar la seva independència en una instrucció ja conclosa, com sabem tots, sinó amb l'"única finalitat de condicionar i influir en futures resolucions judicials que es puguin adoptar en la causa especial número 20907/2017 i en altres procediments que es puguin substanciar davant la jurisdicció espanyola (a aquests efectes, convindria repassar el text de l’acord adoptat per la comissió permanent en la sessió del 27 de gener del 2015 respecte de la petició d’empara dels magistrats Manuela Fernández de Prado i Javier Martínez Lázaro i Ramón Sáez Valcárcel)".

La vocal no amaga la seva sorpresa per la seguretat amb què es concedeix l’empara a Llarena, amb l’"afirmació indiscutible amb què s’atén, sense més ni més, la sol·licitud instada pel magistrat Llarena d’empara a la «immunitat de la jurisdicció espanyola», en tant que la situació de risc, segons s’afirma, es posa de manifest «a partir de les circumstàncies examinades»". La majoria resol, en conseqüència, posar-ho tot en coneixement del ministre d’Exteriors i "a través de l’advocada general, del ministeri de Justícia", perquè "adoptin les mesures necessàries per assegurar la integritat i immunitat de la jurisdicció espanyola davant els tribunals del Regne de Bèlgica".

Tot i que Sáez no ho apunta, aquesta gestió ja s’ha fet. La va cursar Lesmes als ministres d’Interior i Exteriors el 10 de juliol passat, gairebé un mes després de conèixer la demanda civil a Bèlgica.

És més: el ministre Borrell va elevar una nota al ministeri d’Exteriors belga. I va obtenir una resposta. El ministre belga, Didier Reynders, li va dir el dilluns 16 d’agost: "Intentem treballar respectant la independència dels jutges".

Per tant, Llarena i Lesmes estan buscant raons polítiques per mantenir viu el presumpte incident tot i el preu de repetir el que ja s’ha fet.

Arran del debat a la Comissió Permanent de dijous, 16 d’agost, el vocal del ple del CGPJ Enrique Lucas s’ha pronunciat en el mateix sentit que la vocal Sáez. El vot particular, precisament, conclou amb les paraules de Lucas: "Fent meves les paraules expressades pel també vocal d’aquest Consell Enrique Lucas, després de conèixer la resolució proposada a la comissió permanent, en una comunicació via e-mail dirigida ahir a tots els integrants de l’òrgan (d’aquí que em senti habilitada per transcriure-les): «[...] que es digui que l’actuació del govern espanyol s’excitarà davant el belga perquè faci que un dels seus òrgans judicials respecti la independència d’un jutge espanyol no és el més respectuós que es pot imaginar amb la independència del poder judicial belga. Aquesta manera d’argumentar és incompatible amb la idea mateixa de l’estat de dret, que, també a Bèlgica i des de fa molt de temps, té en la separació de poders un dels seus pilars essencials»". Sáez, doncs, es referma: "Per tots aquests motius entenc que la sol·licitud del magistrat Pablo Llarena s’hauria d’haver inadmès a tràmit per extemporània i en cap cas se li havia d’atorgar l’empara instada ni a títol personal ni –encara menys– abastant tota la jurisdicció espanyola".

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF