Misc 12/07/2018

El jutge Llarena s'inclina per renunciar a l'extradició de Puigdemont

Alemanya imposa que només es pugui condemnar l'expresident a un màxim de cinc anys

i
Ernesto Ekaizer
4 min
Puigdemont entrant al Club de Premsa de Brussel·les

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena s'ho està pensant. El jutge instructor tenia en compte l'escenari d'avui, el lliurament de Carles Puigdemont només per malversació. I encara que ja ha conclòs la instrucció, segueix a càrrec de la peça separada dels processats per la causa del Procés que són fora d'Espanya. No s'ha tret de sobre el malson de Puigdemont després de la seva derrota a Bèlgica amb el rebuig per defectes de forma de la sol·licitud d'extradició de Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig.

Des que aquest matí ha conegut la notícia, Llarena ha començat a recórrer el camí cap a la seva decisió, encara sense tenir la traducció de la resolució de l'alemany. La resolució té 22 folis i és molt dura amb la sol·licitud de Llarena ja que inclou vídeos que el mateix jutge havia enviat sobre els enfrontaments de l'1-O. El magistrat s'inclina, segons fonts judicials consultades per l'ARA, per rebutjar el lliurament de Puigdemont pel delicte exclusiu de malversació.

La Fiscalia del Tribunal Suprem, per la seva banda, també opta per aquesta solució: rebutjar l'extradició si és només per malversació. El tribunal alemany recorda a les autoritats espanyoles que només podran jutjar Puigdemont per aquest delicte. A més, l'Audiència d'Schleswig-Hosltein imposa que l'expresident no pot ser condemnat a més de cinc anys de presó, ja que aquesta és la pena màxima que preveu el codi penal alemany per al delicte de malversació.

I hi ha un altre element: la seva suspensió parlamentària no tindria efecte, com recorda una font consultada. "Si acceptem la decisió, l'aplicació del 384 bis de suspensió del seu càrrec de diputat s'enfonsa en el cas de Puigdemont i crea una divisió amb els altres 5 diputats suspesos", expliquen.

La decisió ha provocat, doncs, un terratrèmol a la sala segona del Tribunal Suprem i a la Fiscalia.

Llarena ja havia dit en retirar el 5 de desembre del 2017 l'euroordre enviada per la magistrada Carmen Lamela a Bèlgica –Puigdemont residia llavors a Brussel·les– que una decisió d'admissió parcial de l'extradició trencava l'estructura de la seva instrucció.

Així ho va explicar en la seva resolució d'aquell 5 de desembre: "Amb posterioritat a l'emissió de les ordres de detenció que contemplem [novembre del 2017], s'ha definit que els fets podrien haver-se perpetrat mitjançant el concert de tots els investigats i amb una unitat jurídica inseparable, és a dir, que la depuració de les diferents responsabilitats penals s'hagi de portar de manera unificada, ja que si no podria trencar-se la continència de la causa i conduir el procés a respostes contradictòries i divergents per als diferents partícips".

I explicava que això podria resultar d'una extradició que escapcés els delictes pels quals estava instruint la causa: "Com que és possible que l'estat requerit (en aplicació dels articles 3 a 5 de la decisió marc del 2002) denegui parcialment l'execució de les ordres de detenció, es possibilita una restricció del títol d'imputació per als que es troben fugits, cosa que dificultaria la resposta homogènia que va justificar l'acumulació de les actuacions i introduiria pertorbacions de defensa per als investigats que sí que estan a la disposició d'aquest òrgan instructor, els quals podrien ser investigats i jutjats per tots els delictes que l'instructor preveu, i es col·locarien així en pitjor dret que els qui es troben fugits".

El 21 de gener, en rebutjar la petició d'enviar una euroordre a Dinamarca per sol·licitar la detenció de Puigdemont, va tornar a repetir els arguments. I ara se n'hi afegeixen d'altres, entre els quals l'aplicació de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal per als processats per rebel·lió a la presó o amb presó decretada. Si el magistrat instructor acceptés el lliurament per malversació, no podria seguir sostenint l'aplicació d'aquesta mesura a Puigdemont, tenint en compte que el seu lliurament està condicionat al compliment de la clàusula d'especialitat: només podria ser jutjat per malversació-corrupció.

Llarena podria invocar l'article 25 del Reglament del Parlament, segons el qual se suspèn el diputat a qui se li obri judici oral per corrupció, però no és menys cert que es podria demanar un dictamen –tal com estipula el mateix article– sobre els tipus de delictes, i, per aquesta via, neutralitzar la suspensió.

Però a part del problema processal més immediat, hi ha el fonamental, que Llarena ja havia advertit en les seves actuacions: ¿com pot ser que es jutgi els alts càrrecs subordinats de Puigdemont per rebel·lió –un delicte la pena màxima del qual podria arribar a 30 anys de presó– i no es pugui jutjar el seu cap per aquesta "insurrecció", terme molt estimat del magistrat instructor?

Fonts del Suprem adverteixen una contradicció entre el fet que els jutges alemanys han considerat que no existeix delicte de rebel·lió ni pertorbació de l'ordre públic (articles 81 d'alta traïció i 125 de trencament de la pau a Alemanya) i admetre la malversació-corrupció. "Per què si no aprecien delicte de rebel·lió o pertorbació de l'ordre públic consideren que existeix delicte de malversació? Un delicte està vinculat a l'altre", assenyala una font consultada.

Una altra de les valoracions a l'hora de rebutjar l'extradició exclusivament per malversació és que si es donés el cas que Puigdemont abonés els diners que l'acusen d'haver malversat, tindria lloc una reparació i quedaria lliure. Les fonts judicials consultades per l'ARA coincideixen: "És millor per a tothom que Puigdemont segueixi fora d'Espanya".

Encara que Llarena segueix sent el responsable de la peça separada i per tant del que es farà respecte a l'extradició, cal tenir en compte el que serà el tribunal encarregat del judici. La sala que prepararà el judici oral exposarà, encara que no oficialment, el seu punt de vista. El seu president i ponent de la futura sentència és el president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena. I no sembla que Marchena, segons fonts coneixedores, sigui favorable a acceptar l'extradició de Puigdemont exclusivament per malversació.

stats