Josef K. Trapero

L'excap dels Mossos s'ha de defensar del delicte de sedició quan l'acusen de rebel·lió

La declaració del major Josef K. Trapero ha conclòs després de tres jornades. Perdó. M'he despistat, per què estaria pensant jo en Kafka? El major Josep Lluís Trapero s'ha hagut de defensar, com el Josef K. de Franz Kafka, davant una cosa que el fiscal Miguel Ángel Carballo no va considerar que havia de qualificar al començament del judici oral dilluns, 20 de gener. El fiscal va arribar a la vista amb una acusació per rebel·lió, però de seguida va reconèixer que canviaria el delicte al final del judici perquè era conscient que el Tribunal Suprem havia sentenciat els mateixos fets com a delicte de sedició. És a dir: la seva modificació no seria el resultat de l'avaluació de la prova en el ple, sinó de la sentència de tribunal superior ja dictada. De quin delicte s'havia de defensar l'acusat? Això no va quedar clar a l'inici del judici ja que el fiscal i el tribunal van estar d'acord: no era el moment processal oportú.

Hi ha res més kafkià que la descripció que el lector acaba de llegir?

Trapero hauria de ser absolt perquè tot i admetent els correus electrònics, informes, manipulacions, errors de traducció del català al castellà i altres elucubracions de la Fiscalia, no ha comès cap delicte.

En el puzle de la rebel·lió, fabricat pel ja mort magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer i el seu continuador al Suprem Pablo Larena, la figura de Trapero com el representant de l'exèrcit de 17.000 homes armats dels Mossos era la peça que representava la violència potencial, la intimidació.

Però aquesta peça per si mateixa s'ha revelat completament buida.

Siguem clars. Trapero estava entre dos focs o dues banderes. Estava convençut que només una repressió sagnant podria frenar 2 milions al carrer l'1-O. No estava disposat a fer-ho. I va maniobrar amb uns i altres. Es va recolzar en les ordres judicials per dissuadir els seus caps polítics. Sense èxit.

Ramírez Sunyer, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, Pérez dels Cobos, Llarena i els fiscals, han viatjat pel túnel del temps al 6 d'octubre de 1934, el dia que el president Companys va proclamar l'Estat català. Van substituir Lluís Companys per Carles Puigdemont i el cap dels Mossos d'Esquadra, el comandant de l'artilleria de l'exèrcit Enric Pérez Farràs, encarregat de la defensa de la Generalitat amb cent homes armats, pel major Trapero. El que va passar l'1-O va ser, van explicar, el mateix en el nostre temps. Una rebel·lió postmoderna.

El fiscal Carballo es va querellar el 22 de setembre de 2017 —després de la concentració de 40.000 persones el 20 de setembre davant la conselleria d'Economia— pels delictes de sedició o conspiració, proposició o provocació. Després de l'1 d'octubre va afegir un altre delicte de sedició contra Trapero. La magistrada Lamela va processar per dos delictes de sedició i per organització criminal. I Carballo va acusar el 2 de novembre de 2018 per delicte de rebel·lió —obligat pel Suprem— i ha promès a l'inici del judici tornar a la sedició quan toqui elevar les conclusions provisionals (rebel·lió) a definitives.

El magistrat ponent, Ramón Sáez, difícilment considerarà que la concentració del 20 de setembre de 2017 pugui encaixar en el delicte de sedició. Ja va considerar en la sentència de l'assetjament a Parlament —el 2014— que prevalia el dret de manifestació sobre el dret dels parlamentaris a consumar les retallades socials i el tribunal va absoldre 19 acusats.

Però el tribunal presentava una composició diferent. Els altres dos magistrats eren Fernando Grande-Marlaska i Manuela Fernández de Prado. Sáez va tenir el suport de Fernández de Prado i amb l'oposició de Grande-Marlaska —ministre d'Interior avant la lettre— que va presentar un vot particular. Però tant la Fiscalia com la Generalitat i el Parlament van recórrer la sentència absolutòria.

I Manuel Marchena va ser el ponent a la cassació i va proposar condemnar a tres anys, sense escoltar els acusats, en una sentència que espera el resultat dels recursos d'empara en paral·lel tant al Tribunal Constitucional com al Tribunal de Europeu de Drets humans (TEDH).

Ara Sáez és el ponent però amb dos magistrats conservadors: la presidenta Concepció Espejel i l'expresident de Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Francisco Vieira.

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF