Adults a la sala

Madrid"La clau en aquesta emergència és restablir el diàleg amb adults a la sala", va dir Christine Lagarde el 19 de juny del 2015, després que fracassés la ronda de converses dels ministres de Finances de la zona euro, a menys de dues setmanes que Atenes hagués de tornar 1.600 milions d'euros a l'FMI.

¿Hi pot haver algun altre moment per concretar aquesta exhortació –utilitzada, dit sigui de pas, per subjugar Grècia per dir oxi (no) 14 dies abans en un referèndum sobre les condicions creditícies exigides per l'Eurogrup– no tant per frenar o esmorteir –com es diu una i altra vegada– la recessió en potència com per fer de la salut pública el pacte o la llei suprema?

Els metges de la Clínica Walworth –del districte londinenc de Southwark– van traduir el 1937, en la inauguració de la clínica, la frase de Ciceró: "Salus populi suprema est lex". Van traduir la paraula salus en llatí com salut.

Què significa pactar que la salut és el primer?

A part de substituir de facto i de iure o –dit d'una altra manera– prioritzar-la, com més aviat millor, per sobre del Pacte d'Estabilitat i Creixement del 1997, reforçat amb l'anomenat compacte fiscal –aprovat durant la crisi del 2008-2009–, suposa posar tots els mitjans per frenar la propagació del coronavirus.

I aturar el virus exigeix ara una cosa: paralitzar gran part de l'economia. Perquè aquesta paralització és la garantia que les normes d'aïllament personal i social, el confinament i la quarantena es compliran rigorosament, i que els que han d'anar a treballar per no perdre la feina o els ingressos tenen prohibit fer-ho pel bé comú.

L'economia pateix un xoc d'oferta i de demanda. El xoc d'oferta és la suspensió de l'activitat econòmica. El xoc de demanda el provoca la inevitable caiguda del consum.

No hi ha cap crisi amb la qual puguem comparar el que està passant ni el que ha de passar.

Per què?

Perquè estem davant d'una decisió d'autoparàlisi per salvar vides humanes.

El govern espanyol, com tots els governs, té almenys dues tasques centrals: fer tot el possible perquè el sistema sanitari funcioni –cobrir les disfuncions, comprar i subministrar el material necessari– d'una banda, i assegurar, mentre dura el xoc d'oferta, els serveis essencials –garantir el subministrament d'aigua, electricitat, gas, i el proveïment d'aliments.

Per tant, si la salut és el primer, com combatre la recessió o la depressió només es podrà debatre en detall més tard, quan tinguem clara la durada de la paràlisi –quan la paràlisi, precisament, hagi aconseguit facilitar el control de la situació.

No està menys clar que, aparentment, "ara tots (els governs)" siguin "keynesians". Trump, per exemple, ha obligat General Motors a fabricar ventiladors per a respiració mitjançant la llei de producció per a la defensa –aprovada en l'època de la Guerra de Corea–, que permet al president dels Estats Units forçar una empresa a fabricar productes per a la defensa nacional.

GM arrossegava els peus, potser oblidant el que havia declarat el 1952 al Congrés dels Estats Units el seu llavors president Charles Erwin Wilson: "Durant anys he pensat que el que era bo per al nostre país era bo per a General Motors i viceversa. La diferència no existeix. La nostra companyia és massa gran. Acompanya el benestar del nostre país. La nostra contribució a la nació és considerable".

No és cap secret que caldrà gastar, gastar i seguir gastant durant els mesos que duri la paràlisi i posteriorment, mentre se'n vagi sortint gradualment.

Per això Espanya i tots els països s'hauran d'endeutar per finançar aquesta despesa. I tampoc és cap secret que una part important del creixement d'aquest deute públic acabarà a les arques dels bancs centrals durant molts anys.

Però l'esforç més gran ha de venir d'una forta inversió directa de l'Estat, un rellançament de les infraestructures i un retorn al principi: amb la prioritat absoluta de la salut pública. És a dir, la reconstrucció d'un sistema de salut poderós per no haver d'assistir –mai més– amb forces delmades a combatre –si es presentés– una segona onada de coronavirus o d'una altra emergència.