05/12/2012

Per a tu no passen els anys

2 min

Sé que no hauria d'escriure el que ve tot seguit. Que només em comportarà comentaris electrònics desagradables, signats per lectores sulfurades sota noms com ara Hora Violeta, Clitoridiana o Castració Química del Bages. No obstant, és el meu caràcter, com va dir l'escorpí quan el van trobar transvestit de libèl·lula a altes hores de la nit a la Bodega Bohèmia (he variat una mica la faula per fer-la més alegre).

Només encetar l'entrevista a El matí de Catalunya Ràdio arran de la seva última novel·la, El tango de la guardia vieja , Arturo Pérez-Reverte va afirmar, com si deixés anar una dada tan exacta com la llei de Lavoisier, que les dones eren més intel·ligents que els homes. Davant d'aquesta idea amable que no compromet a res, tothom assenteix complagut, com quan es balla el rigodon. En el fons, busca il·lusòriament rescabalar les dones de tots els segles d'opressió en què han viscut relegades. I a la pràctica és un mer premi de consolació, prou enganyós. Seria com defensar que els esclaus africans tenien un quoficient intel·lectual altíssim a més de grans aptituds per a l'escultura neoclàssica (entre Canova i Damià Campeny).

Com que l'objectiu clau és afalagar a qualsevol preu, també es podria lloar la intel·ligència superior dels gallecs, els dentistes, els camioners, els quecs, els alpinistes, els guenyos, els votants del PSC, els rentacotxes, els pensionistes i els guàrdies civils de Trànsit (sembla que el xarol del tricorni estimula l'associació d'idees, sobretot la d'infracció amb la de multa). Ja no vindria d'aquí. Ningú no gosaria desmentir-ho, com ningú no posa en dubte aquesta hipotètica intel·ligència femenina, tan suprema. A les més ingènues els alegra el dia (igual que una oferta del Caprabo) i les més intel·ligents callen discretes. Saben que és només una galanteria innòcua.

stats