08/02/2012

La increïble ràdio minvant ('remake')

2 min

Un dia de sol radiant, Catalunya Ràdio i la seva esposa Catalunya Informació surten a navegar en una barca. Quan la dona baixa a la cabina a buscar una cervesa, la barca s'endinsa en un banc de boira misteriós. Al cap de poc Catalunya Ràdio comença a notar que els programes li van balders, li cau l'anell de compromís (on hi ha gravat "L'escoltes, la sents"). Es veu forçada a prescindir d'uns quants locutors, acomiadar corresponsals, reduir costos. Com més corren els dies, més empetiteix. La ràdio nacional de Catalunya acudeix a metges reputats i molt populars que la tranquil·litzen (tots ells són especialistes en casos de nanisme, sobretot a provocar-lo amb operacions quirúrgiques molt delicades). Li asseguren que és un procés normal dins del mercat lliure.

Com que el procés d'empetitiment avança imparable, Catalunya Ràdio decideix demanar una segona opinió: els metges l'examinen a consciència i redacten un dictamen convergent amb l'anterior. A tothom li sobta tanta bona entesa ja que pertanyen a escoles mèdiques diferents i en teoria enfrontades. El doctor Homs, un d'aquells facultatius que davant d'un tumor maligne declara "això són unes angines mal curades", fa públic que és impensable que Catalunya Ràdio continuï minvant.

Passa el temps i encara disminueix més. Fins a l'extrem que s'ha de refugiar en una casa de nines per protegir-se del gat de la casa. Quan ja és de la mida d'un misto, cau en un soterrani, on s'enfronta a una aranya terrible que la vol devorar (en aquest soterrani hi retroba una ràdio pública que de tant seure en un racó ha quedat com un quatre). Al final de la pel·lícula, Catalunya Ràdio, minúscula i oblidada de tothom, proclama orgullosa: "Encara existeixo!" I tot seguit comencen a córrer llistes de signatures per donar-hi suport. Creix la indignació. Algú demana unes gambes.

stats