12/04/2012

Violents a la papillota

2 min

No, no creguin que mastego pa d'ahir (això és, que comento fets passats sense rellevància actual). Al revés, m'avanço a la notícia, perquè els dits violents tornaran a actuar per Sant Jordi, el dia de vaga mundial del 15 de maig, l'Onze de Setembre, la Mercè i Tots Sants, incendiant parades de castanyeres còmplices amb el capitalisme més salvatge (s'han comès molts abusos amb el preu dels moniatos). Curiosament els violents ens converteixen als altres en pacífics (o mansos, o mansuets), que és com una periodista de RAC1 va anomenar els 200.000 manifestants que no vam incendiar un Starbucks (tampoc el cafè no em sembla tan dolent).

L'endemà de la vaga, El món a RAC1 ens va comunicar que des del ministeri de l'Interior havien demanat que els esvalotadors no ocupessin el centre d'atenció informatiu i el portaveu del Govern, Francesc Homs, tral·là-tral·lera: "No els donem el protagonisme que no es mereixen". Jordi Basté va saltar indignat criticant que Homs pretengués fer de periodista i els digués si havien de donar bola o no a aquests individus. Té tota la raó Basté, ningú no ha de dir a cap periodista el tractament que ha de fer d'una notícia, encara que el periodisme massa sovint és una llarga llista d'obediències servils als poders polítics i econòmics.

Per a sorpresa meva, coincideixo amb Homs: no calia indignar-se tant amb uns vàndals que, a banda de celebrar abans d'hora la nit de Sant Joan, només van entelar estúpidament les reivindicacions raonables de milions de ciutadans. Sempre que no es tractés d'això, esclar. Potser que ens anem acostumant a aquest nou plat periodístic, violents a la papillota. Davant d'una reivindicació incòmoda, s'agafen els violents embolicats amb paper de plata (així es conserven millor) i es reescalfen al forn uns deu minuts. Se serveixen tot seguit.

stats