Articles de luxe
Quan estudiava, una professora guapa i entusiasta ens va explicar: "El metro va ser el mitjà de transport preferit pels surrealistes". Des de llavors que compro la T-10 amb més respecte. Me la miro i hi entreveig el suprasensible. Que només em quedin sis viatges deu incloure algun missatge procedent de l'irreal. Al vagó, sempre hi ha algú que s'assembla a un Giacometti. Aixeco els ulls i llegeixo els noms de les estacions com si fossin títols de Magritte. Ja ho va escriure Kavafis a Viatge a Ítaca , el que t'enriqueix és el viatge mateix, més que arribar al teu destí, sovint decebedor, inhòspit i amb carteristes. Sàvies i encertades paraules, les de Kavafis, i això que ell no va anar mai en metro a la plaça Urquinaona.
Ja fa uns mesos, viatjant en metro, llegia les estacions de la línia vermella quan em vaig adonar que, al plafó informatiu, hi havia un adhesiu amb el nom nou d'una estació: La Sagrera. Abans es deia Sagrera. Hi havien afegit l'article perquè la futura estació del TGV durà el nom de La Sagrera, com l'estació de trens de rodalia es diu La Sagrera-Meridiana (inaugurada no fa gaire, han aconseguit des del primer dia el grau exacte de sordidesa habitual, amb parets grises i desangelades, només hi falta la pudor de zotal).
En un blog d'aquest diari, Mobilitat a Catalunya , vaig trobar un escrit sobre la qüestió: "L'estació de metro va canviar de nom, amb la inclusió capriciosament imperiosa de l'article, passant de Sagrera a La Sagrera: a algú li deuria passar pel cap que aquesta mesura de calat en millorava la identificació. Ara, ja posats, sobta que no ho hagin fet amb altres estacions, com Torrassa, Poble Sec, Penitents o Bogatell". Capriciosament seria si es digués Na Sagrera, Sa Sagrera o bé, en un exercici de transsexualisme radical, El Sagrera. I esclar que els noms de les estacions de metro caldria que fossin La Torrassa, El Poble Sec, Els Penitents i El Bogatell. Al costat de Les Corts tant tenim Clot i Poblenou com les noves estacions El Carmel i El Coll-La Teixonera (dos articles! Van tirar la casa per la finestra). Amb aquest maremàgnum, l'única explicació possible és que van escriure els noms mitjançant l'escriptura automàtica -que, a grans trets, és anar-li fotent amb la punta del peu sense mirar-s'hi gaire-, tan apreciada pels surrealistes.
