Declaració política d’intencions contra la violència masclista

BarcelonaLa comissió d’igualtat del Congrés va aprovar ahir el pacte d’estat contra la violència de gènere, un compromís polític d’intencions de prop de 300 pàgines. Inclou més de 200 mesures que, perquè s’apliquin, caldrà que el govern espanyol les desenvolupi i que es tramitin i s’aprovin les modificacions de lleis necessàries. D’entrada, tot i que el text encara s’ha de ratificar al ple del Congrés, no hi hauria d’haver cap problema perquè les propostes es duguin a terme, perquè tots els partits hi van votar a favor, excepte Podem, que es va abstenir.

La directora general d’Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, valora positivament l’acord polític del pacte. En destaca especialment tres de les mesures: l’acord per dedicar mil milions d’euros en cinc anys a desenvolupar el pacte, la prestació de mig any per a les víctimes sense feina i la decisió de fer que no calgui que una víctima denunciï perquè se la consideri com a tal. L’últim punt és especialment important per a les dones sense papers, per exemple, que tot sovint no s’atreveixen a denunciar per por de ser deportades.

Però el mateix punt que fa referència a la prestació ja és una demostració de com el pacte, per ara, és bàsicament una declaració d’intencions. En concret, la proposta diu que, en el cas de les víctimes de violència masclista, s’haurà d’“estudiar” el sistema d’ajudes de la renda activa d’inserció -que s’aplica quan s’acaba la prestació d’atur- i “avaluar-ne la substitució” per un subsidi d’atur prorrogable de mig any.

El pacte també proposa que les víctimes estudiants que hagin tingut males notes per agressions masclistes puguin accedir a beques i ajudes encara que no arribin a les notes mínimes. També reclama, per exemple, la supressió dels atenuants de reparació del dany i confessió -sempre que l’agressió es pugui acreditar per una altra via- en els casos de violència masclista.

Un pacte “d’aparador”

La professora de filosofia del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora del grup de recerca Antígona, Encarna Bodelón, és especialment crítica amb el pacte dels partits al Congrés, que qualifica de “tebi” i “d’aparador”. Explica, per exemple, que l’acord, pel que fa a les propostes de reformes judicials, s’ha centrat molt en la violència masclista en l’àmbit de la parella i ha deixat de banda els altres tipus, com les agressions sexuals o l’assetjament a la feina.

A més, Bodelón assegura que el pacte serà “paper mullat”, judicialment parlant, fins que no es reformin les lleis, tal com reclama el mateix pacte. També critica que, tot i que s’hi preveu incloure la formació contra la violència masclista als currículums escolars, no recupera l’assignatura d’educació per a la ciutadania, que tractava especialment aquest tema i que el PP va eliminar. Entre els acords hi ha, per exemple, el de promoure tallers i activitats de prevenció treballant específicament amb els nois, i introduir als llibres d’història l’origen i evolució del moviment feminista.

Pel que fa a la partida de mil milions, Bodelón es queixa que no es concreta “a què es destinaran els diners”. El pacte polític només especifica que 400 milions seran per als pressupostos estatals, 100, per als ajuntaments i ens locals, i 500 més per als governs autonòmics. “El més greu és que la xarxa d’intervenció ara mateix té molt pocs recursos”, alerta la professora.

Mata, per la seva banda, també destaca la feina “molt tenaç” que s’ha fet per assegurar que l’acord no interferia amb les competències que té Catalunya en aquest àmbit, desenvolupades en la llei contra la violència masclista del 2008. Això sí, critica que els partits no hagin arribat a cap acord per “dir les coses pel seu nom” i que el pacte no sigui contra la violència masclista en lloc de la de gènere. “En el 99% dels casos l’agressor és un home, i la víctima, una dona”, afegeix.