21/03/2013

Es veia a venir

2 min

No calia ser Einstein, ni tampoc Sandro Rey, per endevinar què passaria. La seqüència dels fets és aquesta. El govern de Catalunya va decidir aplicar un impost sobre els dipòsits bancaris que gravaria els bancs (no pas els estalviadors). Era un impost no gens susceptible de secessionisme, nacionalisme galopant o -com diuen els tertulians del PSC- altres - ismes . La prova és que l'havien aplicat amb relatiu èxit altres fills virtuosos de la mare pàtria anomenada Espanya. Per exemple, Extremadura, les Canàries i Andalusia. El cas és que, quan la terra catalana va anunciar que faria com els seus germans extremenys, canaris o andalusos, l'Estat, que sap el que ens convé, va decidir que s'acabava l'impost. I el gran Cristóbal Montoro va establir que, per a tot el regne, ara l'impost passava a ser del 0%. D'aquesta manera, Catalunya no podia aplicar-lo. Que és del que es tractava.

Aleshores, ja ho vam entendre i fins i tot copsar. El que havia de passar a continuació és que tots nosaltres hauríem de pagar la festa dels bons fills. La festa dels extremenys, canaris o andalusos. Com que s'havia abolit l'impost que aplicaven, havíem de compensar els extremenys, canaris i andalusos, que no tenien cap culpa que els catalans volguéssim ser com ells. Ara, doncs, els hem de pagar la quantitat que -naturalment per culpa nostra- no estan rebent. Si no haguéssim volgut ser com ells, la cosa seguiria igual.

Si ara, per exemple, el govern de Catalunya pretén -és un dir- demanar una subvenció a la Comunitat Europea per celebrar com cal la festa de la Patum, el que pot passar és que el govern d'Espanya, que sempre vetlla per recordar-nos que ens toca pagar però no exigir com els altres, prohibeixi que es facin festes al carrer en territori espanyol. I que, aleshores, ens toqui pagar un "petit tipus impositiu" per compensar els andalusos que -per culpa nostra- s'hauran quedat sense la subvenció del Rocío.

stats