La seva sang (conte de Setmana Santa)

Jesucrist diu: “Preneu aquest vi que és la meva sang”. I els deixebles, asseguts a la taula amb estovalles blanques, envinen les copes i se’n serveixen. El del seu costat, Jaume, fa: “No hi ha copes de tast? Aquestes copes són copes negres. Vol dir que és un tast a cegues, doncs? No, no. Per mi OK”. I Jesucrist es recull els cabells amb una goma que duia al canell i insisteix: “Aquest vi és la meva sang”. Però Andreu, a la seva dreta, toca l’ase i replica: “La meva sang, la meva sang... Ja us esteu passant amb els noms divertits per a les ampolles de vi”. Tots ensumen en silenci, fins que un d’ells diu: “Està molt tancat”. I tots fan que sí. “No tens un decantador?”, li pregunta Pere. I Jesucrist, sense fer-li cas, insisteix: “És la meva sang”. Llavors, Marc, apunta a la llibreta: “Color sang, opulent. Cuiro. Massa fusta”. I Felip, després d’una ensumada, declara: “No em queda clara l’anyada. Diria que té uns 33 anys però fa de mal dir...”

Tots beuen. “És molt elegant i molt sedós”, fa Mateu. “Però li falta rodonesa. No té l’opulència d’un D.O. Galilea però en té la verticalitat”. I Jesucrist insisteix: “Beveu. És la meva sang”. I afegeix: “I també preneu aquest pa que és el meu cos”. Això fa que, de seguida, Simó protesti: “Gràcies pel pa, però per netejar-nos la boca hauria preferit uns picos de tota la vida. No ho dic perquè t’ofenguis, però com que ets tu el que està dirigint el tast...”

Llavors Jesucrist diu: “Us haig d’anunciar que un de vosaltres em trairà”. I Judes avergonyit abaixa el cap. “Seré jo, mestre”, mormola. I afegeix: “Perdoneu-me, mestre, però efectivament sóc un traïdor. Sabia que el vi que ens oferies era negre i, tot i així, he encarregat un menú de peix i marisc...” Els altres se’l miren horroritzats. S’acaben les copes i amaguen el cap entre les mans. Criden: “Noooo!”