El diari que vostès tenen a les mans (o a la pantalla) ha nascut en època de vaques magres. La redacció de l'ARA és petita (per força) però no menys efectiva. D'aquesta manera és una redacció sostenible, que depèn, sobretot, del favor dels lectors. Sé de què parlo, perquè he treballat en diaris nascuts en època de vaques grasses.
Un estat propi català ha de ser el mateix que aquest diari. Una cosa sostenible, petita, la prioritat de la qual no sigui marcar paquet. No és el mateix muntar un estat a l'època dels Reis Catòlics que muntar-lo ara. Les servituds que tindrà la Catalunya independent no seran les que té l'arcaica i règia Espanya (i que, per desgràcia, estem pagant nosaltres). No caldrà que tingui monarquia. I, per tant, ni palaus d'estiu ni palaus d'hivern, ni guardaespatlles, ni jardiners reials. No caldrà que tingui exèrcit (cosa que no vol dir que no tingui, naturalment, una partida dedicada a la defensa). I, si no té exèrcit, no tindrà militars colpistes a la reserva, ni uniformes, ni l'obligació de "comprar dos helicòpters antisubmarins de segona mà als Estats Units per valor de 24,5 milions d'euros", que és el que acaba de fer el regne del qual som súbdits, per "transformar-los a versió de transport tàctic". (Com tothom sap, la prioritat d'Espanya és la defensa submarina.) I no tindrà la fundació FAES. I si la té, almenys no la subvencionarà, com acaba de fer ara el Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación, que li ha atorgat 529.849 euros dels 900.000 que destina a les fundacions dels partits polítics.
És inadmissible seguir en un estat que -havent-hi la crisi que hi ha- subvencioni fundacions com la FAES i compri helicòpters de segona mà. Si penso en el que es podria fer amb 25 milions d'euros, se'm posa més mala cara que a l'Àngels Barceló a l'anunci en blanc i negre del Banc Sabadell.
