Amb pamela per coronar el príncep

Com a "republicà convençut", Pere Navarro ha dit que "el rei Joan Carles I hauria de cedir el tron al seu fill Felip". Suposo que si també és un "contrari a la pena de mort convençut" qualsevol dia li sentirem dir que s'ha de canviar la cadira elèctrica per la injecció letal.

Naturalment, un cop fetes aquestes revelacions, ha tret la plantilla que toca en aquests casos. Joan Carles ha "contribuït a la democràcia i el benestar d'Espanya" etcètera, però hauria de modernitzar-se i acceptar "les normes de transparència que avui exigeixen els ciutadans" etcètera. Suposo que si ha dit "ciutadans" és perquè, en aquest cas, no ha gosat dir "ciutadans i ciutadanes" com sol fer. Demanar-li a un senyor que cedeixi els privilegis al fill segon, només perquè és mascle, no és la meva idea de la "modernitat". Si Pere Navarro volgués modernitat, reclamaria la república.

De tota manera, un cop més, les seves paraules són tendència. Fa dies que altres republicans oficials aprofiten la renúncia del Papa per declarar que el rei hauria d'anar fent el mateix. No dubto que, un cop s'acabi l'escàndol econòmic que esquitxa la família, ho veurem. El monarca cedirà el tron. I els republicans oficials assistiran a la coronació amb pamela (d'un outlet ) i escriuran articles perplexos però irònics que potser es titularan: " ¿Qué hace una chica como tú en un sitio como este? "

Mai no he entès la raó per la qual hi ha monàrquics. Vull dir, entenc que els monarques siguin monàrquics. I entenc que ho siguin els comtes. I els que treballen pels comtes. Però no entenc que hi hagi éssers que obtinguin plaer pagant els privilegis d'una família i fent-li reverències. Em sembla -i ho dic molt seriosament- una mena de parafília. Com la mitomania. Hi ha gent que aplaudeix els polítics corruptes, els concursants de Gran Hermano o els monarques. Els agrada estar-hi per sota. Em sembla de psiquiatre.