INÚTILS I EXHAURITS els vaticinis de fracàs i de manipulació de TV3 la premsa espanyola es reagrupa i treu un argument d'urgència. La pasta. Què ha costat tot això?
Contesto perquè em diverteix veure què els pot arribar a fer dir la histèria i el negacionisme. No els diré, per exemple, que no ha costat tant com la desfilada de les forces armades que celebren el dia de la seva pàtria, perquè no són dos actes comparables. La desfilada de tancs, militars i cabra és un acte institucional i la cadena humana és un acte de la societat civil (comparable, per exemple, al moviment del 15-M). L'acte d'ahir és una demostració d'il·lusió i energia que estic segura que Espanya enveja. Ai, si els súbdits de Joan Carles tinguessin la il·lusió de donar-se les mans per la unió del regne i per la Marca Espanya... Però, esclar, aquestes coses només les fan els enamorats, no pas els casats avorrits.
Quan ens diuen "nacionalistes" (la paraula convertida en insult) i ells no se'n consideren, s'equivoquen. Entre nosaltres hi ha nacionalistes, esclar, però també hi ha castellanoparlants farts de menyspreu i brometes, hi ha indiferents que estan fins als mugrons de pagar tributs i hi ha qui, sobretot, per damunt de ser independent desitja, sobretot, no ser espanyol. Que no l'hi comptin, al club del " café con leche ". Els espanyolistes, en canvi, no poden esgrimir arguments econòmics, ni de prestigi d'Espanya. L'única cosa a la qual poden apel·lar per la unió és que "millor units". (Millor per a ells, esclar.) És a dir, l'únic argument que tenen és justament el del nacionalisme. Cap altre.
