O pacte fiscal o independència?

Compro l'ARA per veure si hi ha alguna retallada nova i em trobo que a la portada hi ha aquesta frase d'Artur Mas: "O pacte fiscal o independència". De manera que busco un camell d'aquests que s'estan a les portes de les farmàcies i que et venen medicaments al preu antic. Li demano un Gelocolocatil (que és un Gelocatil, però caducat). Me la introdueixo per via oral i ho veig tot claríssim.

O pacte fiscal o independència. No sembla un farol dels que et marques per enganyar l'adversari quan jugues al pòquer. (Notin que jo també m'estic mentalitzant per quan en Sheldon Adelson ens construeixi Eurovegas, si no l'engarjolen abans.) El president de Catalunya no amenaçaria en va. Per tant, com pretén aconseguir la independència? Pel "marc legal" no ho crec. És boig pensar que els que li neguen ara el pacte fiscal li diran que sí a la independència. " Àrtur, machote, el pacto fiscal ni lo sueñes, pero la independencia te la concedo por mis bemoles ".

Per tant, se suposa que el nostre president faria allò que s'ha de fer quan et sents maltractada pel marit o macarró: fotre el camp amb els nens aprofitant que ell dorm la mona. Si et sents maltractada pel marit o macarró no has d'anunciar-li que si no et deixa de maltractar te n'aniràs, perquè t'estomacarà. (I que el marit o macarró administri el que tu guanyes i a sobre t'escatimi pasta per a les necessitats bàsiques és maltractament. O no?)

Si Espanya (que ara mateix ens és més macarró que marit) no ens ofereix directament el que és just, el que és de calaix, el que clama al cel, que és el pacte fiscal, vol dir que la nostra sort li fa perdre tant la son com la pujada de l'Euríbor a Sofia de Grècia. Admetem-ho. Ens vol mentre siguem bones per treballar a la carretera. I que consti que, si no fos així, jo també reclamaria la independència. No em cal odiar ningú per voler ser mestressa de casa meva.

Ara bé, si el dilema és "o pacte fiscal o independència", per què no independència directament? Això és el que hauria de fer una dona lliure, sense síndrome d'Estocolm, a l'hora de deixar el marit. Per què amenaçar-lo? Per si recapacita? Si demanéssim (o ens agaféssim) la independència directament, aleshores la independència no seria una amenaça. Seria el que ha de ser: un desig legítim.