El nen de l'any
Don Francisco Vázquez, el molt còmic exalcalde socialista de la Corunya (i entranyable exambaixador espanyol a la Santa Seu), ha dit que "no hi ha cap diferència entre un jueu amb estrella groga perseguit pels nazis i un nen català castigat per parlar castellà al pati de l'escola". Ha estat en un programa que es diu Foro aberto . No sé si el patrocinador era Dulcolaxo.
La jugada és bona a escala filosòfica. Dius que als nens catalans se'ls castiga per parlar castellà al pati, per, tot seguit, comparar-ho amb el clàssic Holocaust. Comparar un fet que no ha ocorregut mai amb l'Holocaust fa que el fet que no ha ocorregut mai passi, automàticament, a ser cert. I, aleshores, la discussió es limita a opinar si és exagerada o no la comparació. De veritat que jo, si fos jueva, els denunciaria per banalització i apropiació indeguda.
Deixem de banda que, a la majoria dels patis de les escoles catalanes, no et castiguen ni si escups a la cara de la monitora de menjador. I deixem de banda que si s'hagués de castigar tots els nens que al pati parlen castellà (per no dir àrab o urdú) hauríem de traslladar el racó de pensar a la gespa del Barça, per encabir-hi els milions d'infractors. La meva filla de vegades juga amb les amigues en castellà. I a mi em sembla molt bé, perquè el castellà és una llengua que m'és propera i en la qual llegeixo autors que m'agraden molt. Deixem de banda tot això i imaginem que aquest senyor no parla per boca de rap i coneix un nen, un sol nen, castigat per parlar en la llengua de Sergio Ramos.
I bé. On és? És l'home de l'any! A Intereconomía i a tota mena de programes afins estan disposats a entrevistar-lo durant la resta de temporada. Sortirà a la portada d' El Mundo i fins i tot a la felicitació nadalenca de la reina Sofia. En fi, suposo que a hores d'ara ja el deuen estar fabricant.
