18/11/2011

Els milions de televidents

2 min

Ahir la Pilar Rahola feia una queixa amarga (des de la seva columna a La Vanguardia) del boicot per part dels anunciants al programa en què fa de tertuliana, La noria. Deia que la mare de l'assassí que van entrevistar s'havia "passejat" per Antena 3 i Cuatro (quan es parla de platós, el verb correcte és passejar-se) i que el boicot "és un atac en tota regla a milions de televidents que veuen el programa". Comparava aquest boicot amb "una forma de feixisme" i parlava d'aquesta "nova inquisició que habita a internet en què qui crida més en una xarxa social pot distorsionar la realitat".

No cal insistir en l'oportunisme (del tot legítim, per cert) dels anunciants. Un anunciant té el dret i fins i tot el deure de retirar-se de La noria si creu que, si no ho fa, els compradors li fugiran. Així ho ha fet, per exemple, l'empresa de productes per netejar vàters (reservem-nos la broma) que encara no s'havia retirat i que va fer-ho quan els internautes la van amenaçar amb comprar netejadors de vàters d'altres marques.

El boicot no és un atac als "milions" de televidents que veuen el programa, de la mateixa manera que no ho seria el fet que el retiressin per falta d'audiència. Així és l'entreteniment i així és la tele privada. Tot i que entre aquests milions de televidents, per desgràcia, ara mateix no n'hi deu haver ni un que defensi la causa de la llibertat d'entrevistar la mare del Cuco o Violeta Santander. Els milions de televidents de programes com aquest també parlen de "la gent" com si ells no fossin la gent i són molt capaços de boicotejar amb furor fins i tot els tertulians que continuïn al programa. Té raó la Rahola quan fa notar el fet que en una xarxa social qui més crida pot distorsionar la realitat. Però és que això passa a més llocs. Per exemple, al plató de La noria.

stats