20/02/2013

La imputació de la infanta

2 min

Els assessors del rei d'Espanya no llegeixen el Criatures , però saben prou bé quina estratègia s'ha de seguir a l'hora de fer callar el populatxo. Perquè fer callar el populatxo és com negociar amb un menor. Suposem que el menor demana permís per anar a una festa divendres. I suposem que l'adult pensa deixar-l'hi anar (no s'hi pot negar) però voldria que tornés abans de les onze. Si avui, dimecres, li diu que pot anar a la festa però que ha de tornar abans de les onze, es passaran tot el dia d'avui, el de demà i el de demà passat amb l'estira-i-arronsa de l'hora de tornada. En canvi, si avui li diu que no, que no l'hi deixa anar, el menor es passarà els tres dies que queden fins a la festa provant d'aconseguir que l'ordre sigui revocada. I aleshores, quan, divendres, l'adult li digui que d'acord, que pot anar a la festa però amb la condició de tornar abans de les onze, el menor saltarà d'alegria i complirà sense discutir.

Això és el mateix. Si des del principi del cas de corrupció que esquitxa la monarquia espanyola s'hagués imputat la infanta Cristina (de la mateixa manera que estan imputats el seu marit i els altres membres de la trama), ara el populatxo es queixaria del fet -medieval i absolutista- que la figura del rei d'Espanya sigui inviolable. I que, per tant, faci el que faci, no hagi de retre comptes amb la justícia.

En canvi, ara, quan finalment s'imputi la infanta Cristina, cridarem contents que ja era hora. Celebrarem que la justícia no faci diferències amb les filles dels reis que s'enriqueixen amb els nostres impostos. I després de tant cridar, descansarem satisfets i el rei continuarà a palau tan tranquil i inviolable. Qualsevol altre que no fos Joan Carles I hauria hagut d'anar davant del jutge per explicar que se li va disparar una escopeta que va matar el seu germà. Ell no. I és per això que actualment fa servir les escopetes sempre que pot sense cap remordiment.

stats