Vist per a sentència
Ara que el judici està vist per a sentència, em ve al cap el tràiler del passat recent.
El dia que es van “presentar” les urnes. Jo era a Catalunya Ràdio i vaig posar 'Rock'n'roll music' dels Beatles, i vaig preguntar als anants i vinents del carrer si les trobaven apropiades. L’Albiol acabava de dir que la seva dona tenia un cossi molt semblant per a la roba bruta.
El dia de l’escorcoll a la conselleria d’Economia. Vaig entrevistar tot de senyores i també en Josep Maria Portavella, l’actor de The Chanclettes, que estava molt afectat. Vaig menjar un entrepà a la terrassa del Nostrum. Al Ciudad Condal vaig enraonar amb un guiri. A la nit, una amiga periodista em va dir que aquells cotxes de policia aparcats estranyament allà al mig estaven oberts i tenien armes a dins.
L’atemptat de la Rambla. La gratitud cap a en Trapero. El govern d’Espanya dient que tot estava controlat i ell dient que no. La manifestació, amb la gent posant clavells als cotxes dels Mossos.
“A por ellos”. Aquell trencament 'de facto'.
Els 'piolins' a Barcelona. La broma, primer, amb el vaixell. L’actitud que tenien, tan busca-raons, als bars. La por que feia que algú s’hi tornés i hi hagués un nou Altsasu.
L’1 d’Octubre. Els primers vídeos. El meu poble. La gent dient: “Aquí no venen a pegar, diu que aniran a pegar al col·legi on vota el Raül Romeva”.
El discurs del rei Felip.
La primera visita a Madrid per veure en Junqueras a la presó. Coincidir amb els amics d’en Forn a la sala d’espera. “Cuideu-me la família”. Aquesta frase.
El castell del Montgrí. Homenatge a la Dolors Bassa. El Roger Mas i l’Àlex Torío hi cantaven i hi van pujar amb la guitarra a coll. Com vam riure, perquè anaven vestits de “concert”, sense pensar en el camí costerut.
I el judici. L’Enric Millo dient allò de “la trampa del Fairy”.
L’emoció dels advocats, ahir.
