09/11/2018

Vaga d'autònoms: protestem contra nosaltres mateixos?

2 min

EscriptoraCada mes els moltíssims autònoms catalans paguem 278,87 euros per tenir dret a treballar al Regne d'Espanya. És una de les quotes més altes d'Europa. A Anglaterra és de 50 euros. Paguem, doncs, un impost de 3.348,44 euros l’any.

La quota (d’una època en què la feina sobrava i escriure, ser lampista o ser paleta estava molt més ben pagat que ara) sosté les necessitats i també les excentricitats d’Espanya. Jo pago el mínim, per tant, quan em jubili –si hi arribo, esclar, perquè la meva feina depèn de la bondat dels estranys– cobraré una pensió de 500 euros. Si avui em poso malalta no facturo. Si la malaltia és llarga, naturalment em substituiran.

Quan fem vacances (per Nadal o a l’agost) no cobrem. Podríem no pagar l’impost aquests dos mesos sense treballar –es pot fer– però llavors hauríem de pagar a la gestora perquè ens ho tramités. La majoria de nosaltres paguem gestor per fer factures i les declaracions de l’IVA trimestral. (No tenim dret a contractar familiars perquè ens ho facin.) Va així: cobrem sempre els diners amb l’IVA i durant tres mesos li fem de 'guardiola' al ministeri d’Hisenda. I per quina raó hem de fer això?

Abans el preu altíssim que paguem per treballar es veia compensat amb les “despeses” que podies desgravar-te. Roba per treballar o dinars. És evident que tu dines igual i et vesteixes igual i per tant un inspector et pot dir que allò no és despesa i multar-te. A mi m’ha passat i la galeta es va sentir a Tavertet. Però d’alguna manera això de les “despeses” era una manera de compensar la terrible sagnia de la quota. Ah, això de fer pagar una quota reduïda el primer any només perjudica els vells (el jove pot donar el mateix servei per menys diners que el veterà) i fomenta la creació de falsos autònoms precaris. Com que vivim a Espanya, el meu règim és a l’epígraf “artistas y toreros”. Ja puc anar escrivint, ja, que vaig amb en Padilla, aquest que acaba de rebre un premi per matar toros.

stats